dimarts, 30 de juny del 2015

Coca amb tomaca

Fàcil de fer, apetitosa i molt nostra, la coca amb tomaca és un recurs molt encertat per a un desdejuni, un berenar o un entrant per a esmorzar o sopar. Es pot preparar amb antelació i és molt adequada quan s'ajunten molts comensals. La grandària de les racions, que es tallen a discreció, sempre és un bon recurs per a improvisar quan no coincideixen els comensals reals amb els previstos.


Sempre m'ha costat entendre l'èxit de les pizzas en els restaurants i en les nostres pròpies cases i que, no obstant açò, no ocórrega el mateix amb les nostres coques o cocs, tant variats i soborosos.

És una batalla difícil i la cultura gastronòmica de les nostres terres ha perdut terreny ,enfront de la influència de la publicitat i l'avanç de la globalització, en l'educació del paladar de les noves generacions .

En el meu poble no hi ha cap sopar popular que es pree que no tinga les taules plenes de coca amb tomaca i coca amb farina acompanyades d'uns bons plats d'aigua-sal, tramusos i cacaus amb corfa, vi, cervesa i refrescs. No cal més!.Un plaer.

Espere que us agrade la recepta i feu ús extens d'ella.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Fácil de hacer, apetitosa y muy nuestra, la "coca con tomate" es un recurso muy acertado para un desayuno, una merienda o un entrante para almorzar o cenar. Se puede preparar con antelación y es muy adecuada cuando se juntan muchos comensales. El tamaño de las raciones, que se cortan a discreción, siempre es un buen recurso para improvisar cuando no coinciden los comensales reales con los previstos.

Siempre me ha costado entender el éxito de las "pizzas" en los restaurantes y en nuestras propias casas y que, no obstante esto, no ocurra el mismo con nuestras "cocas" o "coques", tan variadas y sabrosas.

Es una batalla difícil y la cultura gastronómica de nuestras tierras ha perdido terreno ,frente a la influencia de la publicidad y el avance de la globalización, en la educación del paladar de las nuevas generaciones .

En mi pueblo no hay ninguna cena popular que se precie que no tenga las mesas llenas de "coca con tomate" y "coca con harina" acompañadas de unos buenos platos de agua-sal, altramuces y cacaos con corteza, vino, cerveza y refrescos. No hace falta más!.Un placer.

Espero que os guste la receta y hacéis uso extenso de ella.


Coca amb tomaca

INGREDIENTS
Per a la massa de pa:
• 500 g de farina forta.
• 12 g de rent de forner.
• 1 got d’aigua tèbia.
• 1/4 got d'oli d'oliva (oli de fregir la tomaca)
• Sal al gust.
Per al sofregit:
• 1 kg. de tomaques madures.
• 1/2 kg. de pebreres (bajoques, pimentons, pebrots), verds, rojos o entreviats.
• 8 alls. Sucre i sal.
• Un poc mes de 1/4 got d'oli d'oliva.
MANERA DE FER
Per fer el sofregit:
- Calfar l'oli i sofregir les pebreres tallades a trossos.
- Afegir els alls trossejats i sofregir. Afegir la tomaca triturada i sofregir-la lentament. Afegir un poc de sucre, per a eliminar l'acidesa de la tomaca, i salar al gust.
- Retirar el sofregit quan la tomaca i l'oli se separen. Omplir una tassa de cafè amb l'oli del sofregit i reservar-lo.
Per fer la massa:
- Desfer el rent amb mig got d'aigua tèbia.
- Afegir-lo a la farina, prèviament salada.
- Pastar durant uns 10 o 15 minuts fins que la massa no es pegue a les mans.
- Tornar a pastar, incorporant a poc a poc l'oli d'oliva reservat de fregir la tomaca.
- Deixar que la massa es faça “bona” deixant-la reposar fins que munte i doble el seu volum. Ha d'estar, ben tapada en una safata coberta amb un drap i en ambient caldejat, de 30 a 40 minuts.
Per fer la coca:
- Untar una llanda amb oli d'oliva. Estendre la massa cobrint tota la superfície i procurant que les vores queden més alts perquè no caiga el fregit.
- Col·loca sobre la massa el fregit, estenent-lo per tota la coca.
- Calfar el forn a 180º i enfornar durant 30 o 40 minuts.

ANOTACIÓNS: També es pot afegir al sofregit pinyons.

                                                    *********************
INGREDIENTES
Para la masa de pan:
• 500 g de harina fuerte.
• 12 g de levadura de panadero.
• 1 vaso de agua tibia.
• 1/4 vaso de aceite de oliva de sofreir el tomate.
• Sal al gusto.
Para el sofrito:
• 1 kg. de tomates maduros.
• 1/2 kg. de pimientos rojos,verdes o entreverados.
• 8 ajos. Azúcar y sal.
• Un poco mas de 1/4 vaso de aceite de oliva.
MANERA DE HACER
Para hacer el sofrito:
- Calentar el aceite y sofreír los pimientos cortados a trozos.
- Añadir los ajos troceados y sofreír ligeramente. Añadir el tomate triturado y sofreirlo lentamente. Añadir un poco de azúcar, para eliminar la acidez del tomate, y salar al gusto.
- Retirar el sofrito cuando el tomate y el aceite se separen. Llenar una taza de café con el aceite del sofrito y reservarlo.
Para hacer la masa:
- Deshacer la levadura con medio vaso de agua tibia.
- Añadirlo a la harina, previamente salada.
- Amasar durante unos 10 o 15 minutos hasta que la masa no se pege a las manos.
- Volver a amasar, incorporando despacio el aceite de oliva.
- Esperar que la masa se haga “buena” dejándola reposar hasta que suba y doble su volumen. Tiene que estar, muy tapada en una recipiente cubierto con un trapo y en ambiente caldeado, de 30 a 40 minutos.

Para hacer la coca:
- Untar una lata con aceite de oliva. Extender la masa cubriendo toda la superficie y procurando que los bordes quedan más altos para que no caiga el frito.
- Colocar sobre la masa el frito, extendiéndolo por toda la coca.
- Precalentar el horno a 180º y meter la coca durante 30 o 40 minutos.

ANOTACIÓNES: También se puede añadir al sofrito piñones.

dimecres, 24 de juny del 2015

Mantegades (“Mantecados”)

La mantegada és un pastís de tota la vida, fet amb farina de blat, ametles, sagí o llard de porc, oli i sucre.

dijous, 18 de juny del 2015

Sopa fregida/ Sopa frita o de buñuelos

Aquesta és una sopa que no es massa coneguda. No s'utilitza pasta comercial: ni fideus, ni lletres, ni esteletes...En aquesta sopa fregida s'utilitzen bunyols xicotets.

La sopa fregida em recorda la festa major del meu poble, quan era xiqueta. En la meua casa, el menú especial del dia principal (el dia dedicat a la patrona),consistia en un plat de de sopa fregida, carn farcida amb creïlles i una macedònia de fruita.

La carn i la macedònia quedaven preparades a primera hora del matí. El brou es quedava bullint a foc lent quan tota la família ens marxàvem a Missa Major. A l'eixida de l'església es tenia l'ocasió de saludar a tots els familiars, amics i coneguts que vivien lluny i tornaven per a aquesta ocasió.

Quan arribàvem a casa per a menjar, ja era hora avançada del mig dia, i solament havíem de posar la taula i fer els bunyols de la sopa.

Sempre he pensat que aquest costum dels bunyolets era anterior a l'aparició de la pasta envasada que es compra en les tendes. Com feien llavors les sopes?. Doncs mira, amb pa i amb bunyols.

El pa acompanyava sopes quotidianes i el seu ús permetia aprofitar les restes mes secs de dies anteriors. I per a les ocasions especials, qui no tenia a mà un ou i una mica de farina per a fer uns bunyolets?

Aquesta es la recepta. Espere que us agrade.
                                                         ********************
Esta es una sopa que no es demasiada conocida. No se utiliza pasta comercial: ni fideos, ni letras, ni estrellitas...En esta sopa frita se utilizan buñuelos pequeños.

La sopa frita me recuerda la Fiesta Mayor de mi pueblo, cuando era niña. En mi casa, el menú especial del día principal (el día dedicado a la patrona), consistía en un plato de de sopa frita, carne rellena con patatas y una macedonia de fruta.

La carne y la macedonia quedaban preparadas a primera hora de la mañana. El caldo se quedaba hirviendo a fuego lento cuando toda la familia  marchaba a Misa Mayor. A la salida de la iglesia se tenía la ocasión de saludar a todos los familiares, amigos y conocidos que vivían lejos y volvían para esta ocasión.

Cuando se llegaba a casa para comer, ya era hora avanzada del medio día, y solamente teníamos que poner la mesa y hacer los buñuelos de la sopa.

Siempre he pensado que esta costumbre de los pequeños buñuelos era anterior a la aparición de la pasta envasada que se compra en las tiendas. Cómo hacían entonces las sopas?. Pues mira, con pan y con buñuelos.

El pan acompañaba sopas cotidianas y su uso permitía aprovechar los restos mas secos de días anteriores. Y para las ocasiones especiales, quienes no tenía a mano un huevo y un poco de harina para hacer unos buñuelos?

Espero que os guste.
sopa fregida
INGREDIENTS (Per a 4 comensals)
• 1,5 litres de brou d'olla o de "consomé"
• 2 ous
• 4 o 5 cullerades soperes de farina
• 1/4 got d'aigua
• 1/2 got d'oli d'oliva
• Una paella menuda
MANERA DE FER
- Batre els ous i salar.
- Afegir la farina i remoure amb cura. 
- Anar afegint l'aigua a poa a poc, i remoure fins a aconseguir una pasta homogènia i d'una consistència com de natilla poc espessa.
- Calfar l'oli en una paella.
- Anar tirant la pasta, no massa de pressa, sobre un colador de forats posat sobre la paella amb l'oli calent. 
- Fregir i amb una espumadora traure ràpidament els bunyolets quan estiguen daurats, procurant que no es cremen.
- Reservar-los sobre paper absorbent per a eliminar l'oli sobrant i continuar així fins a acabar de fregir tota la pasta.

ANOTACIONS: Els bunyolets fregits es trauen a la taula i cada comensal es posa la quantitat que desitja en el seu brou.
Aquests bunyols també es fan per a prendre amb xocolata de tassa.

                                                      *********************
INGREDIENTES (Para 4 comensales)
• 1,5 litros de caldo de olla o de "consomé"
• 2 huevos
• 4 o 5 cucharadas soperas de harina
• 1/4 vaso de agua
• 1/2 vaso de aceite de oliva
• Una sartén pequeña
MANERA DE HACER
- Batir los huevos y salar.
- Añadir la harina y remover con cuidado. 
- Ir añadiendo el agua poco a poco, y remover hasta conseguir una pasta homogénea i de una consistencia como de natilla poco espesa.
- Calentar el aceite en una sartén.
- Ir echando la pasta, no demasiado deprisa, sobre un colador de agujeros puesto sobre la sartén con el aceite caliente. 
- Freír y con una espumadera sacar rápidamente los buñuelitos cuando estén dorados, procurando que no se quemen.
- Reservarlos sobre papel absorbente para eliminar el aceite sobrante y continuar así hasta acabar de freír toda la pasta.

ANOTACIONES: Los buñuelitos fritos se sacan a la mesa y cada comensal se pone la cantidad que desea en su caldo.
Estos buñuelitos también se toman con chocolate de taza.



divendres, 12 de juny del 2015

Llom de porc farcit / Lomo de cerdo relleno


La carn farcida és una recepta molt adequada per als menjars d'estiu, permet tenir-la elaborada amb antelació i pot prendre's freda.


La carn tradicionalment utilitzada de la meua zona es, logicamente, la de porc i el seu farciment es feia amb productes habituals en els prestatges del rebost.

Recorde que en els estius de la meua infància, ma mare preparava per als menjars familiars dels diumenges, una ensalada russa de primer plat i una carn farcida de segon. Aquesta elecció li permetia cuinar la vespra i disposar del dia festiu lliure per a altres menesters. Un excel·lent menjar per a un mig dia calorós.

Així doncs, el farciment del llom de porc es compon d'una senzilla truita, una pebrera rostida i unes tallades de pernil. Un sofregit de ceba i tomaca, la carlota, el all i el llorer, com no!, completen el plat.

Espere que us agrade.
                                             ******************
La carne rellena es una receta muy adecuada para las comidas de verano, permite tenerla elaborada con antelación y puede tomarse fría.

La carne tradicionalmente utilizada de mi zona es, logicamente, la de cerdo y su relleno se viene haciendo con productos habituales en los estantes de la despensa.

Recuerdo que en los veranos de mi infancia, mi madre preparaba para los comidas familiares de los domingos, una ensaladilla rusa de primer plato y una carne rellena de segundo. Esta elección le permitía cocinar la víspera y disponer del día festivo libre para otros menesteres. Un excelente menú para un medio día caluroso.

 Así pues, el relleno del lomo de cerdo se compone d'una sencilla tortilla, un pimiento asado y unas lonchas de jamón. Un sofrito de cebolla y tomate, la zanahoria, el ajo y el laurel, como no! , completan el plato.

Espero a que os guste.
Llom de porc farcit 
INGREDIENTS
 • 1 llom de porc, tallat en forma de llibre.
 • 2 ous, 1 pebrera torrada i 2 tallades fines de cuixot ( pernil ).
 • 1 o 2 tomaques, madures i tallades a cantells.
 • 1 ceba i una safanòria tallades a quarts.
 • 2 o 3 alls i 1 fulla de llorer.
 • 10 cullerades d'oli d'oliva.
 • 1,5 gots d'aigua.
 • 1 copa de conyac.
 • Sal al gust.
 • Fil per nugar la carn.
MANERA DE FER
- Fer una truita amb els ous.
- Escampar al damunt de la carn la truita, després la pebrera torrada i finalment les tallades de cuixot.
- Enrotllar la carn fent un rul·lo i nugar-la amb el fil perquè no s'òbriga i deforme al guisar-la. Salar-la.
- Sofregir-la per tots els costats fins que estiga ben daurada.
- Afegir la tomaca, la ceba, la safanòria i la fulla de llorer. Sofregir.
- Quant la tomaca i l'oli comencen a separar-se, afegir el conyac i remenar fins dissoldre tot el solatge del fregit. 
- Afegir l'aigua i deixar coure fins que esta s'evapore mes de la meitat i la carn estiga tendra. Deixar refredar.
- Llevar el fil i tallar en rodanxes.
ANOTACIONS: Es pot menjar calenta o freda, acompanyada de la seua salsa i amb unes creïlles fregides (tallades a cantells).
                                                              *******************
INGREDIENTES
• 1 lomo de cerdo, cortado en forma de libro.
• 2 huevos, 1 pimiento asado y 2 cortadas finas de jamón.
• 1 o 2 tomates, maduros y cortados a trozos.
• 1 cebolla y una zanahoria cortadas a cuartos.
• 2 o 3 ajos y 1 hoja de laurel.
• 10 cucharadas de aceite de oliva.
• 1,5 vasos de agua.
• 1 copa de coñac.
• Sal al gusto.
• Hilo para anudar la carne.
COMO  HACERLO
- Hacer una tortilla con los huevos.
- Extender la tortilla encima de la carne, después el pimiento asado y finalmente las cortadas de jamón.
- Enrollar la carne haciendo un rulo y anudarla con el hilo para que no se abra y deforme al guisarla. Salarla.
- Sofreírla por todos los lados hasta que esté muy dorada.
- Añadir el tomate, la cebolla, la zanahoria y la hoja de laurel. Sofreír.
- Cuánto el tomate y el aceite empiezan a separarse, añadir el coñac y remover hasta disolver todo el poso del frito.
- Añadir el agua y dejar cocer hasta que esta se evapore mas de la mitad y la carne esté tierna. Dejar enfriar.
- Quitar el hilo y cortar en lonchas.
ANOTACIONES: Se puede comer caliente o fría, acompañada de su salsa y con unas patatas fritas (cortadas a cantos).

dissabte, 6 de juny del 2015

Flam d’ametla

El Flam d'ametles: un clàssic que no passa de moda. Fàcil de fer a casa amb productes naturals.