dimecres, 23 de novembre del 2016

Penques en conserva / Pencas en conserva

Estem en temporada de penques de carxofera (part central de les fulles) i és fonamental aprofitar el moment per a gaudir d'elles acabades d'agafades i, també, per a posar-les en conserva i assegurar-nos del seu gaudi la resta de l'any.

Aquest vegetal, que forma part de gran nombre de plats típics de les nostres comarques, és un producte de temporada. De fet, les fulles s'arrepleguen quan la carxofera ha iniciat el seu període de creixement i s'han multiplicat les mateixes. Les penques de les fulles joves són tendres i saboroses i, a més, aquestes fulles han de ser retirades (poda), en part, perquè la planta puga donar el seu fruit: la carxofa.

De la carxofera s'aprofiten tant part de les seues fulles com la totalitat del seu fruit. La meua àvia usava els pèls violeta de la flor per a quallar la llet i fer formatge. 

La alcachofera és una planta reconeguda per les seues valuoses propietats, tant culinàries com a medicinals (especialment apreciada per les seues qualitats desintoxicants, diurétiques i depuratives).

Aquest cap de setmana hem agafat una bona quantitat de fulles de carxofera per a aprofitar les seues penques per fer una bona "olleta" i posar la resta en conserva.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
                                                ********************
Estamos en temporada de pencas de alcachofera (parte central de las hojas) y es fundamental aprovechar el momento para disfrutar de ellas recien cogidas y, también, para ponerlas en conserva y asegurarnos de su disfrute el resto del año.

Este vegetal, que forma parte de gran número de platos típicos de nuestras comarcas, es un producto de temporada. De hecho, las hojas se recogen cuando la alcachofera ha iniciado su periodo de crecimiento y se han multiplicado las mismas. Las pencas de las hojas jóvenes son tiernas y sabrosas y, además, estas hojas han de ser retirades (poda), en parte, para que la planta pueda dar su fruta: la alcachofa.

De la alcachofera se aprovechan tanto parte sus hojas como la totalidad de su fruto. Mi abuela usaba los pelos violeta de la flor para cuajar la leche y hacer queso. 

La alcachofera es una planta reconocida por sus valiosas propiedades, tanto culinarias como medicinales (especialmente apreciada por sus calidades desintoxicantes, diuréticas y depuratives).

Este fin de semana hemos cogido una buena cantidad de hojas de alcachofera para aprovechar sus pencas haciendo una buena "olleta" y poniendo el resto en conserva.

Esta es la receta. Espero que os guste.
Penques en conserva
Penques
INGREDIENTES
• Penques tendres de carxofera.
• Llima, sal i aigua sense clor.
• Pots de vidre amb tapa.
MANERA DE FER
- Netejar les penques de fulles i fils.
- Fregar-les amb sal i rentar-les ben rentades amb aigua.
- Tallar-les en trossos de l'altura dels pots.
- Posar-les en els pots.
- Posar en cada pot una cullereta de suc de llima i un altra de sal, acabar d'omplir amb l'aigua i tapar.
- Es posa un drap net en el fons de l'olla en què es bulliran els pots.
- Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen.
- S'ompli l'olla amb aigua fins a sobrepassar les tapadores dels pots.
- Es posa al foc i es deixen coure cinc minuts a partir de què bulla l'aigua.
- Es deixen els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot.
                                                      *********************
INGREDIENTES
• Pencas tiernas de alcachofera.
• Limón, sal y agua sin cloro.
• Botes de vidrio con tapa.
MANERA DE HACER
- Limpiar las pencas de hojas e hilos.
- Frotarlas con sal y enjuagarlas muy bien con agua.
- Cortarlas en trozos de la altura de los botes.
- Ponerlas en los botes.
- Poner en cada bote una cucharilla de zumo de limón y otra de sal, acabar de llenar con el agua y tapar.
- Se pone un trapo limpio en el fondo de la olla en que se hervirán los botes.
- Se colocan los botes, cuidando que no se toquen.
- Se llena la olla con agua hasta sobrepasar las tapaderas de los botes.
- Se ponen al fuego y se dejan cocer cinco minutos a partir de que hierva el agua.
- Se dejan los botes dentro del agua hasta que se enfrían del todo.

dilluns, 14 de novembre del 2016

Mandonguilles d’aladroc / crocretas de boquerón

Aquest dissabte, el peixcater de Denia portava uns aladrocs fresquísims i no he pogut resistir la temptació de comprar mig quilo per a fer amb ells unes mandonguilles, molt típiques de la zona, que solen prendre's com a tapa o com a segon plat: mandonguilles d'aladroc.

En els xicotets pobles de la nostra muntanya, curiosament, es menja mes peix per habitant que en les poblacions grans, i aquest costum es manté gràcies als peixcaters que ens visiten amb les seues furgonetes, acostant-nos el peix fresc de la marina. No cal oblidar que compartim la Serrella i Aitana amb les comarques de la marina, i el mar i els seus productes sempre ens han estat pròxims.

Els dissabtes que estic en el poble compre peix del peixcater de Denia, peix fresc de barca que ens acosta amb la seua furgoneta tres vegades a la setmana.

El seu recorregut per a la venta comença per Castells de Castells, per a recórrer la vall de Zeta, la vall de Travadell, la vall de Planes i la vall de Gallinera: Famorca, Fagueca, Quatretondeta, Gorga, Balones, Tollos, Margarida,etc. Li agraïm que estime la montanya i continue amb aquesta activitat malgrat el minvament de població d'aquestes zones.

Asi doncs, toca cuinar aquestes mandonguilles tradicionals, el secret de les quals es troba en la senzillesa dels ingredients i la qualitat del peix.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
                                                    *********************
Este sábado, el pescadero de Denia traia unos boquerones fresquísimos y no he podido resistir la tentación de comprar medio kilo para hacer con ellos unas albóndigas, muy típicas de la zona, que suelen tomarse como tapa o como segundo plato: croquetas de boquerón.

En los pequeños pueblos de nuestra montaña, curiosamente, se come mas pescado por habitante que en las poblaciones grandes y esta costumbre se mantiene gracias a los pescaderos que nos visitan con sus furgonetas, acercándonos el pescado fresco de la marina. No hay que olvidar que compartimos la Serrella y  Aitana con las comarcas de la marina, y el mar y sus productos siempre han estado próximos.

Los sábados que estoy en el pueblo compro pescado del pescadero de Denia, pescado fresco de barca que nos acerca con su furgoneta tres veces a la semana.

Su recorrido para la venta empieza por Castells de Castells, para recorrer la vall de Zeta, la vall de Travadell, la vall de Planes y la vall de Gallinera: Famorca, Fagueca, Quatretondeta, Gorga, Balones, Tollos, Margarida, etc. Le agradecemos que ame la montanya y continue con esta actividad a pesar de la merma de población de estas zonas.

Asi pues, toca cocinar estas albóndigas tradicionales, cuyo secreto se encuentra en la sencillez de los ingredientes y la calidad del pescado.

Esta es la receta. espero que os guste.

croquetas de boquerón
Ingredientes
INGREDIENTS
• 1/2 quilo d'aladroc.
• 150 g de pa remullat en aigua.
• Picada d'all i julivert.
• 2 ous 
• 1 pessic de sal.
• 1 culleradeta de pebreroig.
• Oli d'oliva suau per a fregir.
MANERA DE FER
- Netejar el peix llevant-li les raspes i trossejar-lo en trossos xicotets.
- Barrejar tots els ingredients amb la precaució d'escórrer bé el pa.
- Fer mandonguilles del tamany d'una anou xafada.
- Fregir amb oli ben calent. Eixugar posant-les sota un plat amb paper de cuina. Servir calentes.
Anotacions: Si la barreja resulta massa blana es pot endurir posant-li un poc de farina,
                                                  *******************
INGREDIENTES 
• 1/2 kilo de boquerón.
• 150 g de pan remojado en agua.
• Picada de ajo y perejil.
• 2 huevos.
• 1 pellizco de sal.
• 1 cucharadita de pimentón rojo dulce.
• Aceite de oliva suave para freír.
MANERA DE HACER
- Limpiar el pescado quitándole las espinas y trocearlo en trozos pequeños.
- Mezclar todos los ingredientes con la precaución de escurrir bien el pan.
- Hacer albóndigas del tamaño de una nuez chafada.
- Freír con aceite muy caliente. Enjugar poniéndolas sobre un plato con papel de cocina. Servir calientes.
Anotaciones: Si la mezcla resulta demasiado blanda se puede endurecer poniéndole un poco de harina,

dijous, 3 de novembre del 2016

Paella de ceba i bacallà / Paella de cebolla y bacalao

Per a aquells que mantenen que l'arròs no fa bon maridatge amb la ceba, han de provar aquest plat propi de la nostra cuina tradicional.

La "paella de ceba", és un d'aqueixos arrossos que, de forma injusta, han sigut relegats al bagul dels records, desapareixent dels nostres menús actuals.

És un plat de baix cost, amb sols quatre ingredients (a l'origen es feia solament amb arròs i ceba), que pot improvisar-se qualsevol dia (que rebost no guarda sempre arròs, ceba, alls i oli?) i, a més, fà gaudir els nostres paladars.

O siga "Amb tu arròs i ceba".

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
                                                      *********************
Para aquellos que mantienen que el arroz no hace buen maridaje con la cebolla, deben probar este plato propio de nuestra cocina tradicional.

La "paella de cebolla", es uno de esos arroces que, de forma injusta, han sido relegados al baúl de los recuerdos, desapereciendo de nuestros menús actuales.

Es un plato de bajo coste, con apenas cuatro ingredientes (en su origen se hacía solo con arroz y cebolla), que puede improvisarse cualquir día (¿que despensa no guarda siempre arroz, cebolla, ajos y aceite?) y, además, alagar nuestros paladares.

O sea "Contigo arroz y cebolla".

Esta es la receta. Espero que os guste.

Paella de cebolla
INGREDIENTS (Per a 4 comensals)
• 300 g de bacallà salat.
• 300 g d'arròs.
• 2 cebes tallades a trossos xicotets.
• 3 o 4 dents d'alls.
• 14 cullerades soperes d'oli d'oliva extra verge.
• 1,2 litres tasses d'aigua.
• Sal i safrà al gust i una cullerada de pebre roig dolç.
MANERA DE FER
- Posar l'oli en la paella i calfar-lo.
- Sofregir, en poc foc, els trossos de ceba fins que estiguen transparents.
- Afegir els alls trossejats i el bacallà previament dessalat, esmicolat i sense pell i espines.
- Afegir el pebre roig i remenar rapit perquè no es creme.
- Afegir l'arròs i sofregir-lo remenant-lo fins que s'impregne dels sabors del sofregit.
- Afegir l'aigua calenta, el safrà i rectificar de sal.
- Quant bulla, coure aproximadament 18 minuts.
Anotacions: També es pot fer un brou, que substituïsca l'aigua, amb peix de bullir i les raspes del bacallà.
                                         *******************
INGREDIENTES (Para 4 comensales)
• 300 g de bacalao salado.
• 300 g de arroz.
• 2 cebollas cortadas a trozos pequeños.
• 3 o 4 dientes de ajo.
• 14 cucharadas soperas de aceite de oliva extra virgen.
• 1,2 litros de agua.
• Sal y azafrán al gusto y una cucharada de pimentón rojo dulce.
MANERA DE HACER
- Poner el aceite en la sartén y calentarlo.
- Sofreír, a fuego lento, los trozos de cebolla hasta claree.Añadiri los ajos troceados y el bacalao previament desalado, desmenuzado y sin piel y espinas.
- Añadir el pimentón rojo y remover rapido, para que no se queme.
- Añadir el arroz y sofreírlo removiéndolo hasta que se impregne de los sabores del sofrito.
- Añadir el agua caliente, el azafrán y rectificar de sal.
- Cuánto hierva, cocer aproximadamente 18 minutos.
Anotaciones: También se puede hacer un caldo, que sustituya el agua, con pescado de hervir y las espinas del bacalao .