diumenge, 26 de novembre del 2017

Sang amb tomaca ("Sangueta") / Sangre de cordero con tomate

 He comentat en altres pàgines que les "tapes" o "tares" formen part d'una forma d'entendre la vida, de gaudir amb els amics compartint una estona en l'aperitiu de mig dia o el sopar dels caps de setmana. Plats, senzills, bons i barats indispensables per a dur a terme aquestes trobades socials, on ningú ha de quedar exclòs per motius de cost, però sense renunciar al plaer de la bona cuina.
 El plat d'avui és una d'aqueixes tapes típiques que es prenen tant a la cuina casolana com als bars de tot arreu pels pobles de  les nostres comarques.
 En el Comtat és més freqüent trobar la sang de corder preparada amb la tomaca i /o la picadeta d'all i julivert- un plat de "sangeta"- que no més bé preparada amb ceba. Altra característica que es requereix d'aquest plat es que la sang de corder estiga molt esponjosa, lo que requereix de una bona tècnica per part del carnicer que la prepara.
 Consumir sang d'animal forma part de la nostra cultura culinària. La prenem fonamentalment formant part dels embotits i, cada vegada menys, fregida amb tomaca i ceba o formant part de plats típics com les "pilotes de carn", "l'arròs de pollastre" o "arròs caldós de conill", etc.
 Des del punt de vista de la seua composició, la sang ofereix el mateix contingut proteic que la carn, la mateixa quantitat d'aigua i menys grasses, així que si la nostra religió, cultura i paladar ens ho permeten, estem davant una tapa estupenda.
 Aquesta es la recepta. Espere que us agrade.
                                                      ********************
 He comentado en otras páginas que las "tapas" o "taras" forman parte de una forma de entender la vida, de disfrutar con los amigos compartiendo un rato en el aperitivo de medio día o la cena de los fines de semana. Platos, sencillos, buenos y baratos indispensables para llevar a cabo estos encuentros sociales, donde nadie tiene que quedar excluido por motivos de coste, pero sin renunciar al placer de la buena cocina.
 El plato de hoy es una de esas tapas típicas que se toman tanto en la cocina casera como en los bares de los pueblos de nuestras comarcas.
 En el Comtat es más frecuente encontrar la sangre de cordero preparada con el tomate y /o la majada de ajo y perejil- un plato de "sangeta"-, que no más bien preparada con cebolla. Otra característica que se requiere de este plato se que la sangre de cordero esté muy esponjosa, lo que requiere de una buena técnica por parte del carnicero que la prepara.
 Consumir sangre de animal forma parte de nuestra cultura culinaria. La tomamos fundamentalmente formando parte de los embutidos y, cada vez menos, frita con tomate y cebolla o formando parte de platos típicos como las "pelotas de carne", "el arroz de pollo" o "arroz caldoso de conejo", etc.
 Desde el punto de vista de su composición, la sangre ofrece el mismo contenido proteico que la carne, la misma cantidad de agua y menos grasas, así que si nuestra religión, cultura y paladar nos lo permiten, estamos ante una tapa estupenda.
 Esta se la receta. Espero que os guste.

Sang amb tomaca ("sangueta")
INGREDIENTS
 • Una tomaca mitjana ben madura.
 • Mig quilo de sang de corder ben bullida.
 • Unes 5 o 6 rametes de julivert i dos grans d'alls.
 • Mig got dels de vi d'aigua mineral.
 • 8 o 9 cullerades soperes d'oli d'oliva i sal.
MANERA DE FER
- Ratllar la tomaca.
- Trossejar la sang.
- Picar en un morter els alls amb el julivert i tres o quatre pessics de sal. Quant estigen ben picats, afegir l'aigua i remenar per a mesclar-ho tot.
- Posar l'oli en una paella i sofregir-la. Quan estiga fet el sofregit cal afegir la sang. Fregir-la un poc amb molta cura per a que no es trenquen el trossos.
- Afegir la picada, repartint-la per tota la paella i amb la mateixa cura, remoure i seguir ofegant perquè es mesclen els sabors. Rectificar de sal.
anotacions: Esta recepta  també es prepara mes senzilla, sofregint la sang i posant sols la picadeta d'all i julivert (“SANGUETA”).
                                              *********************
INGREDIENTES
• Un tomate mediano muy maduro.
• Medio kilo de sangre de cordero bien hervida.
• Unas 5 o 6 ramitas de perejil y dos dientes de ajos.
• Medio vaso, de los de vino, de agua mineral.
• 8 o 9 cucharadas soperas de aceite de oliva y sal.
MANERA DE HACER
- Rallar el tomate.
- Trocear la sangre hervida.
- Picar en un mortero los ajos con el perejil y tres o cuatro pellizcos de sal. Cuánto estén todos muy picados, añadir el agua y remover para mezclarlo bien.
- Poner el aceite en una sartén y sofreír el tomate rallado. Cuando esté sofrito añadir la sangre. Freírla un poco, por todos los lados, con mucho cuidado para que no se rompan el trozos.
- Añadir el picadillo, repartiéndolo por toda la sartén  y seguir reahogando un poco más para que se mezclen los sabores. Rectificar de sal. Servir
anotaciones: Esta receta también se prepara de forma mas sencilla, sofriendo la sangre y poniendo sólo la majada de ajo y perejil (“SANGUETA”).

dimecres, 8 de novembre del 2017

El Lactarius deliciosus és el bolet més abundant de la tardor. Especialment apreciat a Catalunya i Comunitat Valenciana, la seua tradició culinària és ancestral en moltes zones.
 Aquest bolet rep múltiples denominacions, sent les més freqüents en castellà la de "revollón i níscalo" i a Catalunya i Comunitat Valenciana la de "rovelló". Com a curiositat ressaltar que en les comarques de L'Alcoia, El Comtat i a la Vall d'Albaida reben el nom de "esclatasang i pebràs", aquestes dues últimes denominacions també són utilitzades en les Illes Balears. Aquest bolet en ser tallat segrega una llet de color roig-ataronjat, d'ací el nom de "rovelló" ja que sembla “oxidat” i de "esclatasang" ja que sembla que en trencar-ho sagna.
 La vitamina B5 o àcid pantoténico, es troba de forma abundant en els rovellons, sent el seu consum útil per a combatre l'estrès i les migranyes i recomanable per a reduir l'excés de colesterol.
 Els esclatasangs tenen una olor suau i dolça i la seua carn és compacta i densa. S'elaboren fregits, a la planxa, o formant part de variats guisats. Com no pot ser d'una altra manera, nosaltres els prenem amb arròs.
 És important adquirir-los tersos i sans. Quant mes joves, millor és el seu sabor i textura. Es distingeixen perquè en la seua joventut el barret es troba enrotllat per les seues vores i conforme envelleixen es van aplanant per a evolucionar a forma d'embut. En envellir, també es tornen mes buits, presenten un color mes ocre i badalls oxidats de color verd.
 Aquesta és una recepta en la qual acompanyen magníficament a l'arròs. Espere que us agrade.
                                           *********************
 El Lactarius deliciosus es la seta más abundante del otoño. Especialmente apreciada en Cataluña y Comunidad Valenciana, su tradición culinaria es ancestral en muchas zonas.

 Esta seta recibe múltiples denominaciones, siendo las más frecuentes en castellano la de "revollón y níscalo" y en Cataluña y Comunidad Valenciana la de "rovelló". Como curiosidad resaltar que en las comarcas de L'Alcoia y El Comtat reciben el nombre de "esclatasang" y en la Vall d'Albaida se llama "pebràs", estas dos últimas denominaciones también son utilizadas en las Islas Baleares. Esta seta al ser cortada segrega una leche de color rojo-anaranjado, de ahí el nombre de "rovelló" ya que en catalán significa “oxidado” y de "esclatasang" ya que parece que al romperlo sangra.
 La vitamina B5 o ácido pantoténico, se encuentra de forma abundante en los níscalos, siendo su consumo útil para combatir el estrés y las migrañas y recomendable para reducir el exceso de colesterol.
 Los níscalos o rovellones tienen un olor suave y dulce y su carne es compacta y densa. Se elaboran fritos, a la plancha, o formando parte de variados guisos. Como no puede ser de otra manera, nosotros los tomamos con arroz.
 Es importante adquirirlos tersos y sanos. Cuanto mas jóvenes, mejor es su sabor y textura. Se distinguen porque en su juventud el sombrero se encuentra enrollado por sus bordes y conforme envejecen se van aplanando para evolucionar a forma de embudo. Al envejecer, también se vuelven mas huecos, presentan un color mas ocre y grietas oxidadas de color verde.
 Esta es una receta en la que acompañan magníficamente al arroz. Espero que os guste.