dimarts, 12 de febrer del 2019

Bullit amb lluç i alls durs (“Bullitori”) / Hervido con merluza y ajoaceite

  El "bullitori" consisteix essencialment en un plat de bullit de verdures i peix blanc fresc o en salaó, que s'alegra amb una bona dosi d'alls durs o salsa all-i-oli.
  És un plat tradicional que, amb totes les seues varietats locals i fins i tot familiars, és mostra de com la imaginació de les nostres avantpassades ha sigut capaç de transformar un pocs i senzills ingredients en un magnífic plat, i fins i tot en dos. 
  Des de la seua versió mes simple, un bullit de ceba i creïlles amb all-i-oli, fins a la seua versió mes completa, que incorpora al bullit verdures vàries i peix - i fins i tot s'aprofita el caldo per a elaborar una sopa com a plat d'acompanyament-, existeixen tota una sèrie de variacions fruit de la imaginació, gust i rebost de les cuineres.
  En la meua zona aquest plat rep el nom de "bullit amb alls durs", tambien el de "bullitori". En altres zones com Xixona tenen una variant que rep el nom de "giraboix".
  La gràcia d'aquest plat radica en l'all-olie, que li aporta sabor i música. Mostra d'això és que a Xixona, el denominen amb l'acció necessària per a elaborar l'all-i-oli: girar la mà del morter "boix" (fet de fusta de Boix) incorporant l'oli a la pasta d'all. 
  Aquesta és la recepta, o una d'elles, de la meua zona. Espere que us agrade.
                                              *********************
  El "bullitori" consiste esencialmente en un plato de hervido de verduras y pescado blanco fresco o en salazón, que se alegra con una buena dosis de ajo-aceite.
  Se trata un plato tradicional que, con todas sus variedades locales e incluso familiares, es muestra de como la imaginación de nuestras antepasadas ha sido capaz de transformar uno pocos y sencillos ingredientes en un magnífico plato, e incluso en dos. 
  Desde su versión mas simple, un hervido de cebolla y patatas con ajo-aceite, hasta su versión mas completa, que incorpora al hervido verduras varias y pescado - e incluso se aprovecha el caldo para elaborar una sopa como plato de acompañamiento-, existen toda una serie de variaciones fruto de la imaginación, gusto y despensa de las cocineras.
  En mi zona este plato recibe el nombre de "bullit amb alls durs", tambien el de "bullitori". En otras zonas como Xixona tienen una variante que recibe el nombre de "giraboix".
  La gracia de este plato radica en el ajo-aceite, que le aporta sabor y música. Muestra de ello es que en Xixona lo denominan con la acción necesaria para elaborar el ajo-aceite: girar la mano del mortero "boix" (hecho de madera de Boj) incorporando el aceite a la pasta de ajo. 
  Esta es la receta, o una de ellas, de mi zona. Espero que os guste. 
"Bullitori"
INGREDIENTS (Per a 4 comensals)
• 200 g de llom de lluç.
• 100 g de penques (facultatiu).
• 100 g de bajoqueta redona.
• 100 g de bajoqueta ampla.
• 4 creïlles mitjanes pelades i tallades a quarts.
• Dues cebes mitjanes tallades a quarts.
• 1 litre d’aigua.
• De 4 a 6 cullerades d’alls durs (all-i-oli).
• 2 ous durs (facultatiu).
MANERA DE FER
- Posar en una olla les penques, les bajoquetes, les creïlles i les cebes.
- Coure fins que tot estiga ben fet. Afegir el lluç i coure'l uns 10 minuts fins que estiga tot de color  ben blanc.
- Afegir els ous durs trossejats.
- Incorporar els alls durs a l’olla i remenar fins dissoldre’ls amb el caldo. Servir.
 Anotacions: Es comú fer una sopa, per acompanyar, amb el caldo del bullit, alls durs, pa torrat i un ou escalfat per persona. En aquest cas, no es posa ou dur al bullit i aquest es serveig, quasi sec amb alls durs, de segon plat.
                                           ********************
INGREDIENTES 
• 200 g de lomo de merluza.
• 100 g de pencas (facultativo).
• 100 g de judías redondas.
• 100 g de judías anchas. 
• 4 patatas medianas peladas y cortadas a cuartos. 
• Dos cebollas medianas cortadas a cuartos. 
• 1 litro de agua. 
• De 4 a 6 cucharadas de ajo-aceite.
• 2 huevos duros (facultativo).
MANERA DE HACER
- Posar en una olla las pencas, las judías, las patatas y las cebollas.
- Cocer hasta que todo esté muy hecho. Añadir la merluza y cocerlo unos 10 minutos hasta que esté toda de color muy blanco.
- Añadir los huevos duros troceados.
- Incorporar el ajo-aceite a la olla y remover hasta disolverlos con el caldo. Servir.
Anotaciones: Es común hacer una sopa, para acompañar, con el caldo del cocido, ajos duros, pan tostado y un huevo escalfado por persona. En este caso, no se pone huevo duro al hervido y este se sirve, casi seco con ajo-aceite, de segundo plato.


dimecres, 30 de gener del 2019

Tords en conserva / Tordos en conserva

 Els aus de caça són un producte de temporada que es pot posar en conserva per al seu consum a llarg de tot l'any, sense perdre el seu atractiu gastronòmic.
 El meu pare era un gran aficionat a la caça del tord en parany (o parà). Va deprendre aquesta antiga tècnica de molt jovenet. Cal tindre en compte que en aquells temps, l'escopeta i els cartutxos tenien un cost econòmic que sols estava a l'abast dels señorets, de fet continua sent un esport prou car avui en dia.  Per als homes del poble, caçar el tord, fins no fa tants anys, era una forma d'omplir la panxa i obtindre uns xavos extres venent-los als bars del voltant.
 Recorde amb quina dedicació mon pare preparava l'olivera, omplint-la de taulons, que en forma de terrasses asseguraven el trànsit pel seu damunt. Es necessitava poder col.locar amb facilitat i sense perill les perxes: pals amb talls cada 2cm on es clavaven les varetes d'espart.
 Cada dia, a poqueta nit, amb un bon manoll d'espart amb les puntes plenes d'envisc, mon pare es recorria l'olivera colocant una vareta en tots i cada un dels talls de les perxes. S'en anava al parany encara fosc, perquè a la matinada, quan començavent a passar els tords, calia estar imitant el seu cant amb el xiulit o fer cantar als tords que tenia a les gàbies, per a cridar-los. Si els animalets baixaven a menjar olives i s'apegavent, sols calia agafarlos quan corrien amb dificultat per dins del filat que rodejava l'olivera.
 Al mig dia, si era cap de setmana, s'acudien al bar a intentar endevinar com els havia anat la jornada a la resta dels caçadors, i dic endevinar perquè allí es dien poques veritats al respecte.
Totes aquestes feines, les fea el meu pare amb una dedicació que no escatimava en hores restades al descans i a la son. Un tío meu en va dir en una ocasió que ningú volia anar a caçar amb el meu pare perquè el seu parany semblava una esglèsia:-"allí no es podia ni parlar". Crec que era una descripció encertada de com el meu pare es prenia l'activitat.
 Però, per a mi, lo més sorprenent era que tot aquell muntatge es feia per a caçar molt pocs dies, ja que la veda per al parany s'obria per al pont de la Pilarica i es deixava de caçar quant es començava la campanya de l'oliva.
 Quant es va prohibir el parany, el meu pare ho va sentir molt. Ell deia que si no es tractara d'una tècnica tan artesanal i hi haguera tingut al darrere interessos econòmics, com passa amb l'escopeta, no l'haurien prohibit.
 La forma de gaudir dels tords caçats en el parany, per menjar-los la resta del any, era posant-los en conserva, feina que feia la meua mare, si el meu pare li pelava els tords prèviament.
 Aquesta es la recepta. Espere que us agrade.
                                         **********************
Las aves de caza son un producto de temporada que se puede poner en conserva para su consumo a largo de todo el año, sin perder su atractivo gastronómico. 
 Mi padre era un gran aficcionado a la caza del tordo en "parany". Aprendió esta antigua técnica siendo muy joven. Hay que tener en cuenta que en aquellos tiempos, la escopeta y los cartuchos tenían un coste económico que solo estaba al alcance de los señoritos, de hecho continúa siendo un deporte basta caro hoy en día. Para los hombres del pueblo, cazar el tordo, hasta no hace tantos años, era mas una forma de llenar la panza y obtener unas perras extras vendiéndolos a los bares del alrededor.
 Recuerdo con qué dedicación mi padre preparaba el olivo, llenándolo de tablones, que en forma de terrazas aseguraban el transito por encima. Se necesitaba poder colocar con facilidad y sin peligro las perchas: palos con cortes cada 2cm donde se clavaban las varillas de esparto.
 Cada día, al anochecer, con un buen manojo de esparto con las puntas llenas de cola, mi padre se recorría el olivo colocando una varilla en todos y cada uno de los cortes de las perchas. Se iba al "parany" aún oscuro, porque de madrugada, cuando empezaban a pasar los tordos, había que estar imitando su canto con el silbato o hacer cantar a los tordos de las jaulas, para llamarlos. Si los animalitos bajaban a comer olivas y se pegaban, solo había que agarrarlos cuando corrían con dificultad por dentro de la alambrada que rodeaba el olivo.
 Al medio día, si era fin de semana, se acudían al bar a intentar adivinar como los había ido la jornada al resto de los cazadores, y digo adivinar porque allí se decían pocas verdades al respeto.
 Todos estos trabajos, las hacía mi padre con una dedicación que no escatimaba en horas restadas al descanso y al sueño. Un tío mío dijo en una ocasión que nadie quería ir a cazar con mi padre porque su "parany" parecía una iglesia:-"allí no se podía ni hablar". Creo que era una descripción acertada de como mi padre se tomaba la actividad.
 Pero, para mí, lo más sorprendente era que todo aquel montaje se hacía para cazar muy pocos días, puesto que la veda para el "parany" se abría en el puente de la Pilarica y se dejaba de cazar cuánto comenzaba la campaña de la oliva.
 Cuánto se prohibió el "parany", mi padre lo sintió mucho. Él decía que si no se tratara de una técnica tan artesanal y hubiera tenido detrás intereses económicos, como pasa con la escopeta, no lo habrían prohibido.
 La forma de disfrutar de los tordos cazados el resto del año, era poniéndolos en conserva, trabajo que hacía mi madre, si mi padre le pelaba los tordos previamente.
 Esta se la receta. Espero que os guste.

Tords en conserva
INGREDIENTS
• 18 Tords, pelats, nets i soflimats
• Oli d'oliva verge, sal, pebre negre en gra, 6 alls secs i 3 fulles de llorer.
• Tres pots de cristall per a conserva (de 200ml).
MANERA DE FER 
- Una vegada pelats i nets els tords, es fiquen crus en els pots de vidre i s'estrenyen bé.
- En cada pot es posen sis tords, una fulla de llorer, dos alls -un al fons del pot i l'altre dalt-, sis grans de pebre i sal.
- Omplir els pots fins la vora d'oli d'oliva verge. Tancar-los ben tancats.
- Posar en el fons de l'olla exprés un drap perquè no exploten els pots. Col·locar-los cuidant que no es colpegen uns amb altres. Cobrir-los amb aigua. 
-Tancar l'olla i bullir durant una hora a foc lent. Si es fan a olla descoberta, han de bullir durant tres hores. 
- Deixar que es refreden dins de l'aigua.
                                               **********************
INGREDIENTES
• 18 Tordos, pelados y limpios. 
• Aceite de oliva virgen, sal, pimienta negra en grano, 6  dientes de ajo seco y 3 hojas de laurel.
• Tres botes de cristal para conserva (de 200ml).
MANERA DE HACER 
- Una vez limpios los tordos, se meten crudos en los tarros de cristal y se aprietan bien.
- En cada bote se ponen seis tordos, una hoja de laurel, dos dientes de ajo -uno al fondo del bote y el otro arriba-, seis granos de pimienta y sal.
- Llenar los botes hasta el borde de aceite de oliva virgen. Cerrarlos bien cerrados.
- Colocar en el fondo de la olla exprés un trapo para que no explotan los botes. Colocarlos cuidando que no se golpean unos con otros. Cubrirlos con agua. 
-Cerrar la olla y hervir durante una hora a fuego lento. Si se hacen a olla descubierta, tienen que hervir durante tres horas. 
- Dejar que se enfrían dentro del agua.