Remenat d’ous i tomaca / Revuelto de huevos y tomate

 Hi ha receptes que tenen la doble virtut de ser senzilles i exquisides alhora. Una d'elles és el remenat  de tomaca i ou. 

 Tomaques madures de l'horta, o un pot de tomaca natural en conserva, sempre es tenien a mà en el rebost dels pobles i dels masos que es dispersaven al llarg de les nostres valls i muntanyes. Igualment es disposava d'ous frescs que proporcionaven les gallines criades en corrals i camps.

 Una bona tomaca madureta i un bon ou fresc són dos menjars assaborits per separat, així que remenats sumen.

 Aquest plat era sempre un recurs a mà per a la meua mare, tant per a prendre solament amb un bon tros de pa en el sopar, com per a acompanyar unes xulles a la brasa, pit de pollastre empanat o peix fregit. Molt bo.

Aquesta és la recepta, espere que us agrade.

                                             *********************

 Hay recetas que tienen la doble virtud de ser sencillas y exquisitas a la vez. Una de ellas es el revuelto de tomate y huevo. 

 Tomates maduros de la huerta, o un bote de tomate natural en conserva, siempre se tenían a mano en la despensa de los pueblos y de las masías que se dispersaban a lo largo de nuestros valles y montañas. Igualmente se disponía de huevos frescos que proporcionaban las gallinas criadas en corrales y campos.

 Un buen tomate madurito y un buen huevo fresco son dos manjares saboreados por separado, así que revueltos suman.

 Este plato era siempre un recurso a mano para mi madre, tanto para tomar solo con un buen trozo de pan en la cena, como para acompañar unas chuletas a la brasa, pechuga de pollo empanada o pescado frito. Muy bueno.

 Esta es la receta, espero que os guste. 

Remenat de tomaca

INGREDIENTS

• Un pot de conserva de tomaca. o el seu equivalent de tomaca natural rallada.

• 2 o 3 ous.

• 6 cullerades d'oli d'oliva.
• Sal al gust i una culleradeta de sucre.
MANERA DE FER
-Posar l'oli d'oliva en una paella i calfar-lo.
-Afegir la tomaca, amb la sal i el sucre, i fregir-la fins que la tomaca i l'oli se separen, és a dir fins que la tomaca perda tota l'aigua.
-Batre els ous afegint-los un pessic de sal.
-Tirar-los sobre la salsa de tomaca, abaixar el foc al mínim i remoure amb cura fins que es quallen.
                                             **********************
INGREDIENTES
• Un bote de conserva casera de tomate, o su equivalente de tomate natural rallado..
• 2 o 3 huevos.
• 6 cucharadas de aceite de oliva.
• Sal al gusto y una cucharadita de azúcar.
MANERA DE HACER
-Poner el aceite de oliva en una sartén y calentarlo.
-Añadir el tomate, con la sal y el azúcar, y freírlo hasta que el tomate y el aceite se separan, es decir hasta que el tomate pierda toda el agua.
-Batir los huevos añadiéndoles un pellizco de sal.
-Echarlos sobre la salsa de tomate, bajar el fuego al mínimo y remover con cuidado hasta que se cuajen.

Mulladoret de tomaca en conserva / Mojada de tomate en conserva

La primera vegada que vaig anar a Grècia (fa uns sis anys), vaig veure, amb agradable sorpresa, com conserven la costum de mullar pa en tots aquells plats que ho permeten, ja siga menjant a casa o en algun restaurant de platja o ciutat. Malauradament, aquesta costum s'ha perdut molt per aquests indrets del mediterranis occidental.

Temps enrere, quan el pa tenia mes pes en la nostra dieta i, a més a més, era prou millor i natural que avui en dia, hi havien plats que es feien per a ser mullats. Aquests plats - mal avinguts amb culleres i forquetes, i aliats de bon pa i dits traçuts- són els "mulladors" o "mulladorets".

Un dels més populars es feia amb conserva casera de tomaca. Un pot (antigament eren botelles amb tap de suro nugat amb fil de palomar) de tomaca sempre es trobava al rebost de les cases, així com un tros de bacallà salat, uns ous i una bona barra de pa. La gràcia està en la tomaca en conserva feta a casa, que té un sabor especial.

Si heu fet ús de la recepta de la tomaca en conserva, podreu gaudir d'aquest "mullador" senzill, fresc i deliciós. Si no es així, sempre us podreu conformar amb tomaca natural en temporada.

Aquesta es la recepta. Desitge que us agrade.  

                                              *********************

La primera vez que fui a Grecia (hace unos seis años), vi, con agradable sorpresa, como conservan la costumbre de mojar pan en todos aquellos platos que lo permiten, ya sea comiendo en casa o en algún restaurante de playa o ciudad. Desgraciadamente, esta costumbre se ha perdido mucho por estos lugares del mediterráneos occidental.

Tiempo atrás, cuando el pan tenía mas peso en nuestra dieta y, además, era bastante mejor y natural que hoy en día, habían platos que se hacían para ser mojados. Estos platos - mal avenidos con cucharas y tenedores, y aliados de buen pan y dedos mañosos- son las "mojadas".

Uno de los mas populares se hacía con conserva casera de tomate. Un bote detomate (antiguamente eran botellas con tapón de corcho anudado con hilo de palomar) siempre se encontraba en la despensa de las casas, así como un trozo de bacalao salado, unos huevos y una buena barra de pan. La gracia se encuentra en el tomate en conserva hecho en casa, que tiene un sabor especial.

Si habéis hecho uso de la receta del tomate en conserva, podréis disfrutar de esta "mojada" sencilla, fresca y deliciosa. Si no se así, siempre os podréis conformar con tomate natural en temporada.

Esta se la receta. Deseo que os guste..

Mulladoret de tomaca en conserva

INGREDIENTS (Per a 4 comensals)

 • Un pot de tomaca en conserva fet a casa.

 • 100 g de bacallà angles esmollat.

 • Oli d'oliva al gust i sal si fora necessària.

 • 2 ous durs.

MANERA DE FER

- Obrir el pot de tomaca i posar-la en una safata fonda. Si cal,trossejar-la, llevar-li les llavors i un poc d'aigua.

-Afegir el bacallà i remenar-ho tot.

-Afegir oli d'oliva abundant, rectificar de sal.

-Afegir l'ou dur ratllat o trossejat. 

-Deixar reposar uns minuts en lloc fresc.

Anotacions: Aquest plat, com el seu nom indica, es menja mullant un bon tros de pa.

                                             ********************

INGREDIENTES (Para 4 comensales)

• Un bote de tomate en conserva hecho en casa.

• 100 g de bacalao inglés desmigado. 

• Aceite de oliva al gusto y sal si fuera necesaria.

• 2 huevos duros.

MANERA DE HACER

- Abrir el bote de tomate y ponerlo en una fuente honda. Si hace falta, trocearlo, quitarle las semillas y un poco de agua.

-Añadir el bacalao y removerlo todo.

-Añadir aceite de oliva abundante, rectificar de sal.

-Añadir el huevo duro rallado o troceado. 

-Dejar reponer unos minutos en lugar fresco.

Anotaciones: Este plato, como su nombre indica, se come mojando un buen trozo de pan.

Renyons de maser / Riñones de masero

Pobles xicotets i masos dispersos, formen part del paisatge rural de la comarca del Comtat, l'Alcoia i resta de comarques limítrofes.

Un "mas" és una construcció rural, aïllada, lligada sempre a una explotació agrària i ramadera de tipus familiar.

Els masos de les nostres muntanyes, zona de secà, estaven dedicats a l'explotació agrària i en ells criaven, normalment, animals per a la llaurador i l'autoconsum. Es tractaven d'explotacions agràries de gran extensió de terreny que han perdurat sense fraccionar-se, pràcticament, fins a l'actualitat.

Els "maseters"o "masers", eren les persones que vivien en un mas, i realitzaven l'explotació agrària. 

En temps dels nostres avis i besavis, la propietat d'aquests masos corresponia a l'alta burgesia de procedència rural, però assentada ja en les grans poblacions i ciutats, i la seua explotació es realitzava per camperols contractats que vivien en el mas o en les xicotetes poblacions properes, passant aquestes construccions a ser lloc d'escampament i estiueig dels seus propietaris: "els senyorets".

Eren temps de vida dura per als que treballaven el camp i el destral i l'aixada eren instruments d'ús diari. No era cap exageració quant es deia que els camperols "es deixaven els seus renyons esbrossant bancals i margenades".

El llenguatge popular té el seu humor negre, així que si una tomaca vista lateralment o tallada longitudinalment (amb el seu mugró partit) assembla un renyo, i a més està blana i arrugada per estar rostida al forn, és fàcil concloure que aquest renyo semblava de masser.

Aquest plat és un dels quals perdura en els nostres dies: senzill, polivalent i ric. Es pot menjar fred, tebi o calent; com a plat únic o d'acompanyament; es pot preparar amb molta antelació i et trau de qualsevol dificultat.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.

                                               ********************

Pueblos pequeños y masías dispersas, forman parte del paisaje rural de la comarca del Comtat, l'Alcoia i resto decomarcas limítrofes.

Una masía es una construcción rural, aislada, ligada siempre a una explotación agraria y ganadera de tipo familiar.

Las masias de nuestras montañas, zona de secano, estaban ligadas mayormente a la explotación agraria y en ellas criaban, normalmente, animales para la labranza y el autoconsumo.

Se trataba de explotaciones agrarias de gran extensión de terreno que han permanecido sin fraccionarse, practicamente, hasta la actualidad.

Los maseros, eran las personas que vivian en una masía, y realizaban la explotación agraria. 

En tiempo de nuestros abuelos y bisabuelos, la propiedad de estas masias correspondia a la alta burguesia de procedencia rural, pero asentada ya en las grandes poblaciones y ciudades, y su explotación se realizaba por campesinos contratados que vivían en la masía o en las pequeñas poblaciones cercanas, pasando estas construcciones a ser lugar de recreo y veraneo de sus propietarios: los señoritos.

Eran tiempos de vida dura para los que trabajaban el campo y el hacha la azada eran instrumentos de uso casi diário, no en valde se decía que "desacian sus riñones desbrozando campos y margenes".

El lenguaje popular tiene su humor negro, así que si un tomate visto lateralmente o cortadao longitudinalmente (con su pezón partido) asemeja un riñón, y además está blando y arrugado por estar asado al horno, es fàcil concluir que este riñón parecía de masero.

Este plato es uno de los que perdura en nuestros dias: sencillo, polivalente y rico. Se puede comer frío, tibio o caliente; como plato único o de acompañamiento; se puede preparar con mucha antelació y te saca de cualquier apuro.

Esta es la receta. Espero que os guste.

Renyons de maser

INGREDIENTS (Per a quatre comensals)

• Tomaques carnoses i madures. Una o dues per persona.

• 10 dents d'all pelats i tallats en trossos i un ramell de julivert picat.

• Sal al gust i pebre roig.

MANERA DE FER

- Tallar totes les tomaques per la mitat, a l'ample. Col·locar-les ordenades en una llanda per a forn.

- Empolvorar-les per damunt amb l'all, el julivert, el pebre roig i la sal.

- Arruixar-les per damunt amb oli d'oliva en abundància.

- Cobrir amb paper d'alumini i ficar en el forn, previament calfat a 180º.

- Passats 15 minuts llevar el paper d'alumini. Deixar-les fins que estiguen ben torrades.

Nota: Es pot enriquir la recepta afegint pinyons o tires de pernil serrà. Quan millor qualitat té la tomaca (valencià, rosa, etc.), millor resulta el plat.

                                              ************************

INGREDIENTES (Para cuatro comensales)

• Tomates carnosos y maduros, partidos por la mitad a lo ancho. Uno o dos por persona.

• 10 diente de ajo pelados y cortados en trozos y un ramo de perejil picado.

• Sal al gusto y pimentón rojo.

MANERA DE HACER

- Cortar todos los tomates por la mitad, a lo ancho. Colocarlas ordenadas en una lata para horno.

- Empolvorarlos por encima con el ajo, el perejil, el pimentón rojo y la sal.

- Rociarlos por encima con aceite de oliva en abundancia.

- Cubrir con papel de aluminio y meter en el horno, previament calentado a 180º.

- Pasados 15 minutos quitar el papel de aluminio. Dejarlas hasta que estén muy tostadas.
Nota: Se puede enriquecer la receta añadiendo piñones o tiras de jamón serrano. Cuando mejor calidad tiene el tomate (valenciano, rosa, etc.), mejor resulta el plato.

Penques de bledes arrebossades/ Pencas de acelgas rebozadas

Siempre me sorprendió que un sencillo rebozado pudiera aportar tanto encanto a carnes, pescados y verduras.

Resulta curioso como la simple mezcla de harina con agua pueden convertirse en un vestido de fiesta para la materia prima mas sencilla.

Un ejemplo clarísimo de esta transformación lo representan las pencas de acelgas cuando se rebozan con esta gacha: la cenicienta de las verduras se convierte en princesa, para regocijo de nuestro paladar.

En mi zona se reboza así casi todo, incluido el huevo duro, y esta práctica facilitó en mi niñez mi interés por la comida.

Esta es la receta de las pencas de acelga rebozadas. Merece la pena probarla.

                                                ******************

Sempre em va sorprendre que un senzill arrebossat poguera aportar tant encant a carns, peixos i verdures.

Resulta curiós com la simple mescla de farina amb aigua poden convertir-se en un vestit de festa per a la matèria primera mes senzilla.

Un exemple claríssim d'aquesta transformació ho representen les penques de bledes quan s'arrebossen amb aquesta gatxa: la cendrosa de les verdures es converteix en princesa, per a gaubança del nostre paladar.

En la meua zona s'arrebossa així quasi tot, inclòs l'ou dur, i aquesta pràctica va facilitar en la meua infantesa el meu interès pel menjar.

Aquesta és la recepta de les penques de bleda arrebossades. Mereix la pena provar-la.

Pencas de acelga rebozadas

INGREDIENTS
• Les penques d'un manoll de bledes (part blanca i grossa de les fulles).
• 3 cullerades de farina, 1/2 got d’aigua i sal al gust.
• Oli d’oliva abundant per a fregir.
MANERA DE FER
-LLevar la part verda de les bledes per a utilitzar-la en altres elaborcions.
-Netejar, desfilar i tallar les penques en trossos de 4 o 5 centímetres.
-Bullir-les i escórrer-les ben escorregudes.
-Fer la gatxeta amb la farina, l'aigua i la sal. El gruix de la gatxeta ha de ser tipus “natilla”.
-Passar les penques per la gatxeta i fregir-les en oli abundant fins que estiguen daurades. Deixar-les escórrer abans de servir-les.
                                ********************

INGREDIENTES

• Las pencas de un manojo de acelgas (parte blanca y gorda de las hojas).

• 3 cucharadas de harina, 1/2 vaso de agua y sal al gusto.

• Aceite de oliva abundante para freír.

MANERA DE HACER

-Quitar la parte verde de las acelgas para utilizarla en otras elaboraciones.

-Limpiar, desfilar y cortar las pencas en trozos de 4 o 5 centímetros.

-Hervirlas y escurrirlas muy escurridas.

-Hacer la gacha con la harina, el agua y la sal. El grueso de la gacha tiene que ser tipo “natilla”.

-Pasar las pencas por la gacha y freírlas en aceite abundante hasta que estén doradas. Dejarlas escurrir antes de servirlas.

“Nyofles”, tomaques seques arrebossades/ Tomates secos rebozados

Demà comença la Fira de Tots els Sants de Cocentaina, cap de la comarca del Comtat. Es tracta d'una de les fires més antigues de la península i de més visitants per metre quadrat.

Espencat de verdures / verduras asadas troceadas

 Les cebes, les tomaques, les albergínies i les pebreres, són verdures que formen, des de temps llunyans, part de la nostra dieta quotidiana. Fregides, rostides, crues, soles o acompanyades, en amanides, sofregides o guisades, delecten el nostre paladar i aporten vitamines al nostre cos.

 Aquestes quatre verdures han format part del paisatge de les hortes familiars que cobrien els laterals de rierols, fonts i "alcavóns" a prop dels pobles, aprofitant la poca aigua que discorria i discorre per les nostres terres de muntanya.
 Aquestes petites hortes, pràcticament han deixat d'existir, convertides en terres marginals, abandonades amb motiu de la desaparició dels animals de cultiu i la mecanització de l'activitat agrícola. Els tractors i mules mecàniques no poden accedir als vessants dels barrancs on tan fàcilment ho feien els cavalls i mules. D'altra banda, cada vegada és menor la població dedicada a l'agricultura en la nostra zona i és mes barat comprar les verdures que conrear-les. Així, es va transformant el paisatge i paisanatge dels nostres pobles agrícoles de muntanya.
 Aquest "espencat de verdures" m'evoca aqueixos records llunyans.
Ja sabeu que "espencar" és una paraula de difícil traducció al castellà que vol dir tallar o partir longitudinalment una cosa, seguint la direcció de les seues fibres. A altres comarques rep el nom de esgarrat, ja sabeu que "esgarrar" vol dir trencar, fer trossos generalment estirant.
 Aquest plat és senzill d'elaborar, sa i saborós. Espere que us agrade.                                                                  

                                                 ********************
  Las cebollas, los tomates, las berengenas y los pimientos, son verduras que forman, desde tiempos lejanos, parte de nuestra dieta cotidiana. Fritas, asadas, crudas, solas o acompañadas,en ensaladas, sofritos o guisos, deleitan nuestro paladar y aportan vitaminas a nuestro cuerpo.
 Estas cuatro verduras han formado parte del paisaje de las huertas familiares que cubrían los laterales de riachuelos y fuentes cercanas a los pueblos, aprovechando la poca agua que discurría y discurre por nuestras tierras de montaña.
 Estas pequeñas huertas, practicamente han dejado de existir, convertidas en tierras marginales, abandonadas con motivo de la desaparición de los animales de labranza y la mecanización de la actividad agrícola. Los tractores y mulas mecánicas no pueden acceder a las laderas de los barrancos donde tan facilmente lo hacían los caballos y mulas. Por otra parte, cada vez es menor la población dedicada a la agricultura en nuestra zona y es mas barato comprar las verduras que cultivarlas. Así, se va transformando el paisaje y paisanaje de nuestros pueblos agrícolas de montaña.
 Este "espencat de verdures" me evoca esos recuerdos lejanos.

 Ya sabéis que "espencar" es una palabra de difícil traducción al castellano que quiere decir cortar o partir longitudinalmente una cosa, siguiendo la dorección de sus fibras. En otras comarcas recibe el nombre de "esgarrat", ya sabéis que "esgarrar" quiere decir romper, hacer a pedazos generalmente estirando.
Este plato es sencillo de elaborar, sano y sabroso. Espero que os guste.

Espencat de verdures

INGREDIENTS Per a fer este espencat s'utilitzen verdures torrades, pot fer-se l'espencat d’una, dos, tres o mes tipus de verdures combinades. És molt comú la mescla de pebrera roja i albergínies, o ceba i tomaca, però també es menja la ceba sola o bajoques amb albergínies i tomaca.
• Una ceba dolça sencera.
• Una tomaca gran partida per la meitat.
• Una albergínia.
• Una pebrera roja.
• 100 g de bacallà o un capellà esmicolat ( pot ser torrat).
• 1 o 2 ous d’urs.
• Dos grans d’all.
• Oli d’oliva i sal.
MANERA DE FER
- Posar en una llanda per al forn la ceba sencera, la tomaca partida per la meitat, la albergínia  i la pebrera roja, senceres, rentades i untades amb oli d’oliva (es pelen millor).
- Torrar al forn a 180º, fins que estiguen fetes.
- Deixar refredar, pelar i espencar. Posar en un plat fondo gran.
- Mesclar les verdures amb el bacallà, els alls tallats a trossos menudets i, finalment, els ous a trossos grans.
- Rectificar de sal i afegir oli d’oliva abundant.
ANOTACIÓNS: Per a fer este espencat s'utilitzen verdures torrades, pot fer-se l'espencat d’una, dos, tres o mes tipus de verdures combinades. És molt comú la mescla de pebrera roja i albergínies, o ceba i tomaca, però també es menja la ceba sola o bajoques amb albergínies i tomaca.
                                                    *******************

INGREDIENTES 

• Una cebolla dulce entera.
• Un tomate grande partido por la mitad.
• Una berenjena.
• Un pimiento rojo.
• 100 g de bacalao desmenuzado (puede ser tostado a la brasa o a la llama)).
• 1 o 2 huevos de duros.
• Dos dientes de ajo.
• Aceite de oliva y sal.
MANERA DE HACER
- Poner en una lata para horno la cebolla entera, el tomate partido por la mitad, la berenjena y el pimiento rojo, enteros, lavados y untados con aceite de oliva (se pelan mejor).
- Asar al horno a 180º, hasta que estén hechos.
- Dejar enfriar, pelar y espencar. Poner en un plato hondo grande.
- Mezclar las verduras con el bacalao, los ajos cortados a trozos pequeños y, finalmente, los huevos a trozos grandes.
- Rectificar de sal y añadir aceite de oliva abundante.
ANOTACIONES: Para hacer este "espencat" (ingredientes partidos siguiendo la dirección de sus fibras) se utilizan verduras asadas, puede hacerse "l'espencat" de una, dos, tres o mas tipo de verduras combinadas. Es muy común la mezcla de pimiento rojo y berenjenas, o cebolla y tomate, pero también se come mucho la cebolla sola o  con pimientos, berenjenas y tomate.

Tostons

Una tapa pròpia de les comarques de l'Alcoià i el Comtat són els "tostons", plat molt tradicional i senzill. Es tracta de un plat de grans de dacsa tendra que fa les delícies dels aperitius de l'estiu acompanyat d'una bona beguda freda, siga cervesa, vi o qualsevol combinació amb cafè licor (beguda típica de la zona).

Amanida d’estiu

El dijous és el dia de mercat a Cocentaina. M'agrada molt el mercat de Cocentaina i quan estic de vacances aprofite per a comprar fruites, verdures i altres productes de la comarca.

-Escolte home, pregunte en un lloc de fruites, d'on són aquestes bresquilles?
-Són de Gorga
-De Gorga!. Em pot dir de què colliter?.

Una cuina tradicional està lligada a productes autòctons que s'adquireixen en mercats locals i actualment, aquests es troben en total decadència, desplaçats per les multinacionals de l'alimentació.

La necessitat de recuperar i mantenir les activitats agràries, evitant l'abandó i desertització dels nostres entorns rurals, és una exigència inajornable, especialment en els nostres bells pobles de la Serrella, Aitana, Mariola, cada vegada més despoblats.

No es tracta, en absolut, d'anteposar el tradicional al modern, la cuina de sempre a la nova cuina. Del que de debò és tracta, es d'anteposar la sostenibilitat de la vida agrària a la degradació de l'entorn. Es tracta d'anteposar la idiosincràsia i cultura dels nostres pobles, la biodiversitat i els plaers de la nostra gastronomia a la homogeneïtat i empobriment cultural. Es tracta de jugar-se-la pels productes frescos, de temporada, madurats de forma natural, lliures d'hormones i colorants.

Les receptes d'aquest blog porten escrit: “volem mercats locals, amb productes locals, de qualitat, sense intermediaris, que permeten viure de l'agricultura familiar i garantisquen la supervivència dels nostres pobles de muntanya”.

Aquesta recepta és fresqueta, fàcil de fer i amb productes locals molt senzills.

Espere que us agrade.
                                  ********************

El jueves es el día de mercado en Cocentaina. Me gusta mucho el mercado de Cocentaina y cuando estoy de vacaciones aprovecho para comprar frutas, verduras y otros productos de la comarca.

-Escuche señor, pregunto en un puesto de frutas, de dónde son estos melocotones?

-Son de Gorga

-De Gorga!. Me puede decir de qué cosechero?.

Una cocina tradicional está ligada a productos autóctonos que se adquieren en mercados locales y actualmente estos se encuentran en total decadencia, desplazados por las multinacionales de la alimentación.

La necesidad de recuperar y mantener las actividades agrarias, evitando el abandono y desertización de nuestros entornos rurales, es una exigencia inaplazable, especialmente en nuestros bellos pueblos de la Serrella, Aitana, Mariola, cada vez más despoblados.

No se trata, en absoluto, de anteponer lo tradicional a lo moderno, la cocina de siempre a la nueva cocina. De lo que de verdad se trata, es de anteponer la sostenibilidad de la vida agraria a la degradación del entorno. Se trata de anteponer la idiosincrasia y cultura de nuestros pueblos, la biodiversidad y los placeres de nuestra gastronomía a la homogeneidad y empobrecimiento cultural. Se trata de apostar por los productos frescos, de temporada, madurados de forma natural, libres de hormonas y colorantes.

Las recetas de este blog llevan inscrito: “queremos mercados locales, con productos locales, de calidad, sin intermediarios, que permiten vivir de la agricultura familiar y garanticen la supervivencia de nuestros pueblos de montaña”.

Esta receta es fresca, fácil de hacer y con productos locales muy sencillos.

Espero que os guste.

INGREDIENTS (per 4 comensals)
 • 4 creïlles senceres amb pell.
 • 200 g fesols verds (bajoquetes).
 • 1 pot de tonyina.
 • 2 cebes xicotetes tendres.
 • 2 ous durs.
 • 4 cullerades d'oli d'oliva i 2 cullerades de vinagre.
 • 10 cullerades soperes d'aigua de coure els fesols .
 • sal al gust.
 • Unes fulles de julivert.

MANERA DE FER

- Bullir les creïlles amb la pell i els ous. Bullir, a banda, els fesols.

- Picar la ceba molt xicoteta.

- Pelar les creïlles i tallar-les a rodanxes no massa gruixudes.

- Col·locar-les en una safata cobrint tota la seua base.

- Posar damunt els fesols, partits per en tres o quatre troços.

- Pelar els ous. Xafar amb una forqueta els rovells dels ous, afegir la ceba picada, un poc d'aigua de coure els fesols i el vinagre. Batre i salar al gust.

- Tirar esta salsa per damunt de les creïlles i els fesols.

- Rectificar de sal i arruixar amb l'oli d'oliva.

- Afegir la tonyina per damunt.

- Ratllar les clares i el julivert i repartir-los rematant el plat.

ANOTACIONS: És necessari bullir els fesols verdes amb poca aigua perquè concentre més el sabor i es puga utilitzar tota en la salsa per a la amanida.
                                        ********************

INGREDIENTES (por 4 comensales)

• 4 patatas enteras con piel.

• 200 g judías verdes.

• 1 bote de atún.

• 2 cebollas pequeñas muy tiernas.

• 2 huevos duros.

• 4 cucharadas de aceite de oliva y 2 cucharadas de vinagre.

• 10 cucharadas soperas de agua de cocer las judías .

• sal al gusto.

• Unas hojas de perejil.

MANERA DE HACER

- Hervir las patatas con la piel y los huevos. Hervir, a parte, las judías.

- Picar la cebolla muy pequeña.

- Pelar las patatas y cortarlas a lonchas no demasiado gruesas. Colocarlas en una bandeja cubriendo toda su base.

- Poner encima las judías, partidos en tres o cuatro troços.

- Pelar los huevos. Chafar con un tenedor las yemas de los huevos, añadir la cebolla picada, un poco de agua de cocer las judías y el vinagre. Batir y salar al gusto.

- Echar esta salsa por encima de las patatas y las judías.

- Rectificar de sal y rociar con el aceite de oliva.

- Añadir el atún por encima.

- Rallar las claras y el perejil y repartirlos por encima, rematando el plato.

ANOTACIONES: Es necesario hervir las judías verdes con poca agua para que concentre más el sabor y se pueda utilizar todo en la salsa para la ensalada.