dimarts, 2 d’octubre del 2018

Seroles en almívar / Acerolas en almibar

Les seroles ( o sorolles) són fruits de la meua infància. Pràcticament han desaparegut de la zona, però jo he tingut la sort que el meu pare, amant de conservar totes les espècies del camp, va fer cas a les meues peticions i va plantar una serolera que porta escassos anys donant fruits. Puc presumir de conservar, com a capritx, una cerolera i un ginjoler i vaig al darrere d'aconseguir un nispler (no nispler del Japó o nisprer que es comercialitzen actualment) bastant difícil d'aconseguir. D'aquests tres arbres de la meua infància, tènia use medicinal tot: branques, fulles i troncs.
La serollera (o soroller), és originaria del sud d'Europa, Orient Mitjà i el nord d'Àfrica. Viu en zones de muntanya. Adaptada a qualsevol tipus de terres excepte les molt humides. Suporta gelades. És de la família de les rosáceas Crataegus Azarolus, es pot fer molt alt i té branques curtes i amb espines si és silvestre.
Les fulles són simples, alternes, de pecíol curt. Tenen 3 a 5 lòbuls de marge llis o dentat, color verd brillant pe l'endret i grisenc pel revés.
Les flors apareixen en inflorescències de 3 a 18 unitats. Són blanques, de 5 pètals. Floreix a la primavera.
Els fruits, les seroles, són vermells, grocs o ataronjats en la maduresa, d'uns 2 cm de diàmetre. La forma és rodona i xata, la polpa carnosa i comestible, de sabor lleugerament àcid. Tant la forma com el sabor recorden a les pomes. En el seu interior conté d'1 a 3 llavors. Tenen tres vegades més vitamina C que les taronges, a més de vitamina A, riboflavina, tiamina, niacina i sals minerals. Són un estupend complement dietètic.
Aquesta és la recepta de les serolas en almívar. Espere que us agrade.
                                        *********************
Las acerolas son frutos de mi infancia. Prácticamente han desaparecido de la zona, pero yo he tenido la suerte que mi padre, amante de conservar todas las especies del campo, hizo caso a mis peticiones y plantó un acerolo que lleva escasos años dando frutos. Puedo presumir de conservar, como capricho, un acerolo y un azufaifo y voy detrás de un níspero Mespilus germanica (no níspero del Japón que se comercializan actualmente) bastante difícil de conseguir. De estos tres árboles de mi infancia, tenia uso medicinal todo: ramas, hojas y troncos.
El acerolo, y sus frutos las acerola, es originario del sur de Europa, Oriente Medio y el norte de África. Vive en zonas de montaña. Adaptada a cualquier tipo de tierras salvo las muy húmedas. Soporta heladas. 
El árbol es de la familia de las rosáceas Crataegus azarolus, se puede hacer muy alto y tiene ramas cortas i con espinas si es silvestre.
Las hojas son simples, alternas, de peciolo corto. Tienen 3 a 5 lóbulos de margen liso o dentado, color verde brillante por el haz y grisáceo por el envés.
Las flores aparecen en inflorescencias de 3 a 18 unidades. Son blancas, de 5 pétalos. Florece en primavera.
Los frutos, las acerolas, son rojos, amarillos o anaranjados en la madurez, de unos 2 cm de diámetro. La forma es globosa y la pulpa carnosa y comestible, de sabor ligeramente ácido. Tanto la forma como el sabor recuerdan a las manzanas. En su interior contiene de 1 a 3 semillas. Tienen tres veces más vitamina C que las naranjas, además de vitamina A, riboflavina, tiamina, niacina y sales minerales. Son un estupendo complemento dietético.
Esta es la receta de las acerolas en almíbar. Espero que os guste.

Seroles en almívar
Seroles
INGREDIENTS 
• 1 kg de seroles.
• 1/2 Kg de sucre. 
• 3 gotets, dels de vi, d'aigua.
MANERA DE FER
- Posar un perol al foc amb el sucre i l'aigua.
-Quant el sucre i l'aigua s'han dissolt completament, afegir les ceroles .
- Deixar-les courer remenant de tant en tant.
- Comprovar que ja estan al punt posant una culleradeta de l'almívar en un plat, si al doblar el plat l'almívar no cau, ja estan bones.
- Tindre els pots preparats, llavats amb aigua bullint i ben secs, així com les tapes. 
- Reomplir els pots procurant estrényer les seroles perquè no queden buits i acabar d'omplir amb l'almívar. 
-Tancar els pots estrenyent bé la tapa. Perquè queden hermètics, posar-se un guant de goma en la mà ja que així es fa més força.
-Posar un drap net en el fons de l'olla on es vagen a coure els pots. Col·locar-los procurant que no entropessen uns amb altres. Omplir l'olla amb aigua i posar a coure. Quan bulla l'aigua a borbollons, apagar el foc i deixar els pots dins fins que l'aigua estiga totalment freda.
Anotacions: si les seroles son grans podeu pelar-les: En un perol fondo es posa aigua a calfar, quant bull afegir les ceroles i deixar-les bullir 2 o 3 minuts. Traure-les i pelar-les.
                                             ********************
INGREDIENTES 
• 1 kg de acerolas.
• 1/2 kg de azúcar. 
• 3 vasos, de los de vino, de agua.
MANERA DE HACER
- Poner una cacerola al fuego con el azúcar y el agua.
-Cuánto el azúcar y el agua se han disuelto completamente, añadir las acerolas .
- Dejarlas cocer removiendo de vez en cuando.
- Comprobar que ya están en su punto poniendo una cucharadita del almíbar en un plato, si al doblar el plato el almíbar no cae, ya están buenas.
- Tener los botes preparados, lavados con agua hirviendo y muy secos, así como las tapas. 
- Rellenar los botes procurando estrechar las acerolas para que no quedan vacíos en el bote y acabar de llenar con el almíbar. 
-Cerrar los botes apretando bien la tapa. Para que queden herméticos, ponerse un guante de goma en la mano porque así se hace más fuerza.
-Poner un trapo limpio en el fondo de la olla donde se vayan a cocer los botes. Colocarlos procurando que no tropiecen unos con otros. Llenar la olla con agua y poner a cocer. Cuando hierva el agua a borbotones, apagar el fuego y dejar los botes dentro de hasta que el agua esté totalmente fría.
Anotaciones: Si las acerolas son grandes, podéis pelarlas: En una cacerola honda se pone agua a calentar, cuánto hierve añadir las acerolas y dejarlas hervir 2 o 3 minutos. Sacarlas y pelarlas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada