Gínjols en almívar / Azufaifas en almíbar

 Els gínjols són una altra de les nostres joies oblidades de la dieta mediterrània que es recol·lecten a la fi d'estiu o principis de tardor.

 Tenen aspecte d'oliva gran de color blanc groguenc quan estan mes verds i marró vermellós quan estan molt madurs. El seu sabor, igualment, evoluciona de dolç i una mica àcid quan estan grocs –semblat a la poma- a encara mes dolços- recordant als dàtils- quan estan molt madurs o fets panses.
 Els gínjols a Àsia, d'on procedeixen, són molt apreciats per les seues propietats medicinals, sent a més molt rics en carbohidrats als quals se sumen una àmplia gamma de vitamines i minerals, entre les quals destaca la vitamina C (300 mg), vitamina A, niacina, riboflavina, tiamina, potassi, fòsfor, calci, sodi i ferro.

 L'arbre, el ginjoler, té un aspecte d'arbust, encara que podat es converteix en un arbre de gran altura. Les seues fulles xicotetes i d'un verd intens i brillant desenvolupen una sèrie de punxes dels quals cal protegir-se en la recol·lecció dels fruits. Tant les branques com les fulles tenen usos medicinals i la fusta del ginjoler, a més, s'utilitza a Catalunya, València i Illes Balears per a fer instruments musicals com les dolçaines.

 Indiscutiblement una joia, tant l'arbre com els seus fruits.

 Encara que, per desgràcia, és difícil trobar gínjols en les tendes, a esta hora perduren aquests arbres en els pobles de muntanya i es recol·lecten els seus fruits per al autoconsum.

 Jo ja he recol·lectat les meues i no resistisc la temptació de posar aquesta recepta dolça que utilitze per a consumir-los tot l'hivern. Si es dessequen conserven millor les seues propietats nutritives... però són amors diferents.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.

                                        ********************

 Las azufaifas o azofaifas son otra de nuestras joyas olvidadas de la dieta mediterránea que se recolectan a finales de verano o principios de otoño.

 Tienen aspecto de una gran oliva de color blanco amarillento cuando están verdes y marrón rojizo cuando están maduros. Su sabor, igualmente, evoluciona de dulce y un poco ácido cuando están amarillas –parecido a la manzana-, a todavía mas dulce -recordando a los datiles- cuando están muy maduras o hechos pasas.
 En Asia, de donde proceden, son muy apreciadas por sus propiedades medicinales, siendo además muy ricas en carbohidratos a los cuales se suman una amplia gama de vitaminas y minerales, entre las cuales destaca la vitamina C (300 mg), vitamina A, niacina, riboflavina, tiamina, potasio, fósforo, calcio, sodio y hierro.

 El árbol, el azufaifo, tiene un aspecto de arbusto, aunque podado se convierte en un árbol de gran altura. Sus hojas pequeñas y de un verde intenso y brillante desarrollan una serie de pinchos de los cuales hay que protegerse en la recolección de los frutos. Tanto las ramas como las hojas tienen usos medicinales y la madera del azufaifo, además, se utiliza en Cataluña, Valencia e Islas Baleares para hacer instrumentos musicales como las dulzainas.

 Indiscutiblemente una joya, tanto el árbol como sus frutos.

 Aunque, por desgracia, es difícil encontrar azufaifos en las tiendas, todavía perduran estos árboles en los pueblos de montaña y se recolectan sus frutos para el autoconsumo.

 Yo ya he recolectado las mías y no resisto la tentación de poner esta receta dulce que utilizo para consumirlas todo el invierno. Si se desecan conservan mejor sus propiedades nutritivas... pero son amores diferentes.

 Esta es la receta. Espero que os guste.

Gínjols en almívar

Gínjols frescs

INGREDIENTS
 • 1 kg de gínjols frescs.
 • 1/2 Kg de sucre.
 • 6 claus d'olor, una branqueta de canella i un tros de pell de llima.
 • 2 gots d'aigua.
MANERA DE FER

- Posar al foc un perol  amb l'aigua i el sucre. Quant el sucre i l'aigua s'han dissolt completament, afegir els gínjols .

- Deixar-les còure, a foc baix, sacsejant el perol de tant en tant. Passats uns 30 minuts bullint, apagar el foc i deixar-ho 24 hores, aproximadament. Repetir aquest pas tres vegades.

- Tindre els pots preparats, llavats amb aigua calenta i ben secs, així com les tapes. Reomplir els pots procurant estrényer els gínjols perquè no queden buits. Acabar d'omplir amb l'almívar.

- Tancar els pots apretant bé la tapa. Perquè queden hermètics, posar-se un guant de goma en la mà ja que així es fa més força. Posar un drap net en el fons de l'olla on es vagen a coure els pots. Col·locar-los procurant que no entropecen uns amb altres. Omplir l'olla amb aigua i posar a coure. 

-Quan bulla l'aigua a borbollons, deixar uns 10 minuts, apagar el foc i deixar els pots dins fins que l'aigua estiga totalment freda.

                                       ********************

INGREDIENTES

• 1 kg de azufaifas frescas.

• 1/2 Kg de azúcar.

• 6 clavos de olor, una ramita de canela y un trozo de piel de limón.

• 2 vasos de agua.

MANERA DE HACER

- Poner al fuego un perol con el agua y el azúcar. Cuánto el azúcar y el agua se han disuelto completamente, añadir las ceroles .

- Dejarlas cocer a fuego mínimo, sacudiendo el perol de vez en cuando. Pasados unos 30 minutos hirviendo, apagar el fuego y dejarlo 24 horas, aproximadamente. Repetir este paso tres veces.

- Tener los botes preparados, lavados con agua caliente y muy secos, así como las tapas. Rellenar los botes procurando compactar las azufaifas pora que no queden demasiados huecos. Acabar de llenar con el almíbar.

- Cerrar los botes apretando bien la tapa. Pora que quedan herméticos, ponerse un guante de goma en la mano pues así se hace más fuerza. Poner un trapo limpio en el fondo de la olla donde se vayan a cocer los botes. Colocarlos procurando que no tropiecen unos con otros. Llenar la olla con agua y poner a cocer. 

-Cuando hierva el agua a borbotones, dejar unos 10 minutos, apagar el fuego y dejar los botes dentro de hasta que el agua esté totalmente fría.

Tomaca en conserva / Tomate en conserva

 La introducció de la tomaca a Europa té l'origen en el descobriment d'Amèrica. L'acceptació de la tomaca a Europa, igual que va ocórrer amb la creïlla, va estar inicialment molt escassa, en aquest cas perquè s'assemblava a certes espècies de plantes verinoses. El seu consum va ser creixent fins a aconseguir una extensa popularitat en el segle XVIII.

 Es tracta d'una fruita-hortalissa amb moltes propietats nutritives, que en l'actualitat es conreen al llarg de tot l'any, encara que el seu valor nutritiu, el seu sabor i el seu perfum són majors quan la tomaca madura de forma natural: al sol en el camp lliure i en els mesos d'agost a octubre. La seua major resistència a la calor que al fred explica el seu regnat en la cuina mediterrània.

 Cal aprofitar la temporada de les bones tomaques per a fer amb ells conserva i poder gaudir-les la resta de l'any. Us assegure que mereix la pena el treball, no tenen res a veure amb els que comprem fora de temporada o en pot.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.

                                                **********************

 La introducción del tomate en Europa tiene origen en el descubrimiento de América. La aceptación del tomate en Europa, al igual que ocurrió con la patata, fue inicialmente muy escasa, en este caso porque se parecía a ciertas especies de plantas venenosas. Su consumo fue creciendo hasta conseguir una extensa popularidad en el siglo XVIII.
 Se trata de una fruta-hortaliza con muchas propiedades nutritivas, que en la actualidad se cultivan a lo largo de todo el año, aunque su valor nutritivo, su sabor y su perfume son mayores cuando el tomate madura de forma natural: al sol en el campo libre y en los meses de agosto a octubre. Su mayor resistencia al calor que al frío explica su reinado en la cocina mediterránea.
 Hay que aprovechar la temporada de los buenos tomates para hacer con ellos conserva y poder disfrutarlos el resto del año. Os aseguro que merece la pena el trabajo, no tienen nada que ver con los que compramos fuera de temporada o en bote.
Esta es la receta. Espero que os guste.

Tomaca en conserva

INGREDIENTS:
• Tomaques madures i llises. Les més dolces són les de “pera”.
• Pots de vidre amb tancament hermètic, desinfectats amb aigua calenta.
MANERA DE FER:
Les tomaques es poden pelar de dues maneres:
1ª: Es col·loquen les tomaques en un cubell amb aigua calenta, es deixen un moment a remulla i així la pell ix més fàcilment, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
2ª: Es passa el llom d'un ganivet, estrenyent un poc, per tota la pell de la tomaca, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
Una vegada pelades, es parteixen i se'ls lleven les llavors. Aquest treball es fa damunt del cubell perquè no es perda el suc de la tomaca, ja que després es tirarà en els pots. Quan estiguen totes les tomaques pelades, s'agarren els trossos i es van ficant en els pots, que estaran ben nets i secs, espentant-los amb els dits perquè no queden bambolles d'aire.
Es cola el suc i es van reomplint els pots amb ell. Es posa un drap net en el fons del perol en què es bulliran els pots. Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen. S'ompli el perol amb aigua fins a sobrepassar les tapadores dels pots. Es posa al foc i es deixen coure deu minuts a partir de què bulla l'aigua. Apagar el foc.
Es deixen els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot.
Eixugar-los i etiquetar-los.
                                                ************************
INGREDIENTES

• Tomates maduros y lisos. Las más dulces son las de “pera”.

• Botes de vidrio con cierre hermético, desinfectados con agua caliente.

MANERA DE HACER:

-Los tomates se pueden pelar de dos maneras:

1ª: Se colocan los tomates en una cubeta con agua caliente, se dejan un momento a remojo y así la piel sale más fácilmente, después se hace una incisión en el tomate y se estira la piel.

2ª: Se pasa el lomo de un cuchillo, presionando un poco, por toda la piel del tomate, después se hace una incisión en el tomate y se estira la piel.

-Una vez peladas, se parten y se los quitan las semillas. Este trabajo se hace encima de la cubeta  pora que no se pierda el zumo del tomate, puesto que después se echará en los botes. Cuando estén todos los tomates pelados, se agarran los trozos y se van metiendo en los botes, que estarán muy limpios y secos, empujándolos con los dedos para que no queden burbujas de aire.

Se cuela el zumo y se van rellenando los botes con él. Se pone un trapo limpio en el fondo del perol en que se hervirán los botes. Se colocan los botes, cuidando que no se toquen. Se llena el perol con agua, hasta sobrepasar las tapaderas de los botes. Se pone al fuego y se deja cocer diez minutos a partir de que hierva el agua. Apagar el fuego.

Se dejan los botes dentro del agua hasta que se enfrían del todo. 

Secarlos y etiquetarlos.

Remenat d’ous i tomaca / Revuelto de huevos y tomate

 Hi ha receptes que tenen la doble virtut de ser senzilles i exquisides alhora. Una d'elles és el remenat  de tomaca i ou. 

 Tomaques madures de l'horta, o un pot de tomaca natural en conserva, sempre es tenien a mà en el rebost dels pobles i dels masos que es dispersaven al llarg de les nostres valls i muntanyes. Igualment es disposava d'ous frescs que proporcionaven les gallines criades en corrals i camps.

 Una bona tomaca madureta i un bon ou fresc són dos menjars assaborits per separat, així que remenats sumen.

 Aquest plat era sempre un recurs a mà per a la meua mare, tant per a prendre solament amb un bon tros de pa en el sopar, com per a acompanyar unes xulles a la brasa, pit de pollastre empanat o peix fregit. Molt bo.

Aquesta és la recepta, espere que us agrade.

                                             *********************

 Hay recetas que tienen la doble virtud de ser sencillas y exquisitas a la vez. Una de ellas es el revuelto de tomate y huevo. 

 Tomates maduros de la huerta, o un bote de tomate natural en conserva, siempre se tenían a mano en la despensa de los pueblos y de las masías que se dispersaban a lo largo de nuestros valles y montañas. Igualmente se disponía de huevos frescos que proporcionaban las gallinas criadas en corrales y campos.

 Un buen tomate madurito y un buen huevo fresco son dos manjares saboreados por separado, así que revueltos suman.

 Este plato era siempre un recurso a mano para mi madre, tanto para tomar solo con un buen trozo de pan en la cena, como para acompañar unas chuletas a la brasa, pechuga de pollo empanada o pescado frito. Muy bueno.

 Esta es la receta, espero que os guste. 

Remenat de tomaca

INGREDIENTS

• Un pot de conserva de tomaca. o el seu equivalent de tomaca natural rallada.

• 2 o 3 ous.

• 6 cullerades d'oli d'oliva.
• Sal al gust i una culleradeta de sucre.
MANERA DE FER
-Posar l'oli d'oliva en una paella i calfar-lo.
-Afegir la tomaca, amb la sal i el sucre, i fregir-la fins que la tomaca i l'oli se separen, és a dir fins que la tomaca perda tota l'aigua.
-Batre els ous afegint-los un pessic de sal.
-Tirar-los sobre la salsa de tomaca, abaixar el foc al mínim i remoure amb cura fins que es quallen.
                                             **********************
INGREDIENTES
• Un bote de conserva casera de tomate, o su equivalente de tomate natural rallado..
• 2 o 3 huevos.
• 6 cucharadas de aceite de oliva.
• Sal al gusto y una cucharadita de azúcar.
MANERA DE HACER
-Poner el aceite de oliva en una sartén y calentarlo.
-Añadir el tomate, con la sal y el azúcar, y freírlo hasta que el tomate y el aceite se separan, es decir hasta que el tomate pierda toda el agua.
-Batir los huevos añadiéndoles un pellizco de sal.
-Echarlos sobre la salsa de tomate, bajar el fuego al mínimo y remover con cuidado hasta que se cuajen.