Gínjols en almívar / Azufaifas en almíbar

 Els gínjols són una altra de les nostres joies oblidades de la dieta mediterrània que es recol·lecten a la fi d'estiu o principis de tardor.

 Tenen aspecte d'oliva gran de color blanc groguenc quan estan mes verds i marró vermellós quan estan molt madurs. El seu sabor, igualment, evoluciona de dolç i una mica àcid quan estan grocs –semblat a la poma- a encara mes dolços- recordant als dàtils- quan estan molt madurs o fets panses.
 Els gínjols a Àsia, d'on procedeixen, són molt apreciats per les seues propietats medicinals, sent a més molt rics en carbohidrats als quals se sumen una àmplia gamma de vitamines i minerals, entre les quals destaca la vitamina C (300 mg), vitamina A, niacina, riboflavina, tiamina, potassi, fòsfor, calci, sodi i ferro.

 L'arbre, el ginjoler, té un aspecte d'arbust, encara que podat es converteix en un arbre de gran altura. Les seues fulles xicotetes i d'un verd intens i brillant desenvolupen una sèrie de punxes dels quals cal protegir-se en la recol·lecció dels fruits. Tant les branques com les fulles tenen usos medicinals i la fusta del ginjoler, a més, s'utilitza a Catalunya, València i Illes Balears per a fer instruments musicals com les dolçaines.

 Indiscutiblement una joia, tant l'arbre com els seus fruits.

 Encara que, per desgràcia, és difícil trobar gínjols en les tendes, a esta hora perduren aquests arbres en els pobles de muntanya i es recol·lecten els seus fruits per al autoconsum.

 Jo ja he recol·lectat les meues i no resistisc la temptació de posar aquesta recepta dolça que utilitze per a consumir-los tot l'hivern. Si es dessequen conserven millor les seues propietats nutritives... però són amors diferents.

Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.

                                        ********************

 Las azufaifas o azofaifas son otra de nuestras joyas olvidadas de la dieta mediterránea que se recolectan a finales de verano o principios de otoño.

 Tienen aspecto de una gran oliva de color blanco amarillento cuando están verdes y marrón rojizo cuando están maduros. Su sabor, igualmente, evoluciona de dulce y un poco ácido cuando están amarillas –parecido a la manzana-, a todavía mas dulce -recordando a los datiles- cuando están muy maduras o hechos pasas.
 En Asia, de donde proceden, son muy apreciadas por sus propiedades medicinales, siendo además muy ricas en carbohidratos a los cuales se suman una amplia gama de vitaminas y minerales, entre las cuales destaca la vitamina C (300 mg), vitamina A, niacina, riboflavina, tiamina, potasio, fósforo, calcio, sodio y hierro.

 El árbol, el azufaifo, tiene un aspecto de arbusto, aunque podado se convierte en un árbol de gran altura. Sus hojas pequeñas y de un verde intenso y brillante desarrollan una serie de pinchos de los cuales hay que protegerse en la recolección de los frutos. Tanto las ramas como las hojas tienen usos medicinales y la madera del azufaifo, además, se utiliza en Cataluña, Valencia e Islas Baleares para hacer instrumentos musicales como las dulzainas.

 Indiscutiblemente una joya, tanto el árbol como sus frutos.

 Aunque, por desgracia, es difícil encontrar azufaifos en las tiendas, todavía perduran estos árboles en los pueblos de montaña y se recolectan sus frutos para el autoconsumo.

 Yo ya he recolectado las mías y no resisto la tentación de poner esta receta dulce que utilizo para consumirlas todo el invierno. Si se desecan conservan mejor sus propiedades nutritivas... pero son amores diferentes.

 Esta es la receta. Espero que os guste.

Gínjols en almívar

Gínjols frescs

INGREDIENTS
 • 1 kg de gínjols frescs.
 • 1/2 Kg de sucre.
 • 6 claus d'olor, una branqueta de canella i un tros de pell de llima.
 • 2 gots d'aigua.
MANERA DE FER

- Posar al foc un perol  amb l'aigua i el sucre. Quant el sucre i l'aigua s'han dissolt completament, afegir els gínjols .

- Deixar-les còure, a foc baix, sacsejant el perol de tant en tant. Passats uns 30 minuts bullint, apagar el foc i deixar-ho 24 hores, aproximadament. Repetir aquest pas tres vegades.

- Tindre els pots preparats, llavats amb aigua calenta i ben secs, així com les tapes. Reomplir els pots procurant estrényer els gínjols perquè no queden buits. Acabar d'omplir amb l'almívar.

- Tancar els pots apretant bé la tapa. Perquè queden hermètics, posar-se un guant de goma en la mà ja que així es fa més força. Posar un drap net en el fons de l'olla on es vagen a coure els pots. Col·locar-los procurant que no entropecen uns amb altres. Omplir l'olla amb aigua i posar a coure. 

-Quan bulla l'aigua a borbollons, deixar uns 10 minuts, apagar el foc i deixar els pots dins fins que l'aigua estiga totalment freda.

                                       ********************

INGREDIENTES

• 1 kg de azufaifas frescas.

• 1/2 Kg de azúcar.

• 6 clavos de olor, una ramita de canela y un trozo de piel de limón.

• 2 vasos de agua.

MANERA DE HACER

- Poner al fuego un perol con el agua y el azúcar. Cuánto el azúcar y el agua se han disuelto completamente, añadir las ceroles .

- Dejarlas cocer a fuego mínimo, sacudiendo el perol de vez en cuando. Pasados unos 30 minutos hirviendo, apagar el fuego y dejarlo 24 horas, aproximadamente. Repetir este paso tres veces.

- Tener los botes preparados, lavados con agua caliente y muy secos, así como las tapas. Rellenar los botes procurando compactar las azufaifas pora que no queden demasiados huecos. Acabar de llenar con el almíbar.

- Cerrar los botes apretando bien la tapa. Pora que quedan herméticos, ponerse un guante de goma en la mano pues así se hace más fuerza. Poner un trapo limpio en el fondo de la olla donde se vayan a cocer los botes. Colocarlos procurando que no tropiecen unos con otros. Llenar la olla con agua y poner a cocer. 

-Cuando hierva el agua a borbotones, dejar unos 10 minutos, apagar el fuego y dejar los botes dentro de hasta que el agua esté totalmente fría.