La introducció de la tomaca a Europa té l'origen en el descobriment d'Amèrica. L'acceptació de la tomaca a Europa, igual que va ocórrer amb la creïlla, va estar inicialment molt escassa, en aquest cas perquè s'assemblava a certes espècies de plantes verinoses. El seu consum va ser creixent fins a aconseguir una extensa popularitat en el segle XVIII.
Es tracta d'una fruita-hortalissa amb moltes propietats nutritives, que en l'actualitat es conreen al llarg de tot l'any, encara que el seu valor nutritiu, el seu sabor i el seu perfum són majors quan la tomaca madura de forma natural: al sol en el camp lliure i en els mesos d'agost a octubre. La seua major resistència a la calor que al fred explica el seu regnat en la cuina mediterrània.
Cal aprofitar la temporada de les bones tomaques per a fer amb ells conserva i poder gaudir-les la resta de l'any. Us assegure que mereix la pena el treball, no tenen res a veure amb els que comprem fora de temporada o en pot.
Aquesta és la recepta. Espere que us agrade.
**********************
La introducción del tomate en Europa tiene origen en el descubrimiento de América. La aceptación del tomate en Europa, al igual que ocurrió con la patata, fue inicialmente muy escasa, en este caso porque se parecía a ciertas especies de plantas venenosas. Su consumo fue creciendo hasta conseguir una extensa popularidad en el siglo XVIII.
Se trata de una fruta-hortaliza con muchas propiedades nutritivas, que en la actualidad se cultivan a lo largo de todo el año, aunque su valor nutritivo, su sabor y su perfume son mayores cuando el tomate madura de forma natural: al sol en el campo libre y en los meses de agosto a octubre. Su mayor resistencia al calor que al frío explica su reinado en la cocina mediterránea.
Hay que aprovechar la temporada de los buenos tomates para hacer con ellos conserva y poder disfrutarlos el resto del año. Os aseguro que merece la pena el trabajo, no tienen nada que ver con los que compramos fuera de temporada o en bote.
Esta es la receta. Espero que os guste.
Se trata de una fruta-hortaliza con muchas propiedades nutritivas, que en la actualidad se cultivan a lo largo de todo el año, aunque su valor nutritivo, su sabor y su perfume son mayores cuando el tomate madura de forma natural: al sol en el campo libre y en los meses de agosto a octubre. Su mayor resistencia al calor que al frío explica su reinado en la cocina mediterránea.
Hay que aprovechar la temporada de los buenos tomates para hacer con ellos conserva y poder disfrutarlos el resto del año. Os aseguro que merece la pena el trabajo, no tienen nada que ver con los que compramos fuera de temporada o en bote.
Esta es la receta. Espero que os guste.
Tomaca en conserva |
INGREDIENTS:
• Tomaques madures i llises. Les més dolces són les de “pera”.
• Pots de vidre amb tancament hermètic, desinfectats amb aigua calenta.
MANERA DE FER:
Les tomaques es poden pelar de dues maneres:
1ª: Es col·loquen les tomaques en un cubell amb aigua calenta, es deixen un moment a remulla i així la pell ix més fàcilment, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
2ª: Es passa el llom d'un ganivet, estrenyent un poc, per tota la pell de la tomaca, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
Una vegada pelades, es parteixen i se'ls lleven les llavors. Aquest treball es fa damunt del cubell perquè no es perda el suc de la tomaca, ja que després es tirarà en els pots. Quan estiguen totes les tomaques pelades, s'agarren els trossos i es van ficant en els pots, que estaran ben nets i secs, espentant-los amb els dits perquè no queden bambolles d'aire.
Es cola el suc i es van reomplint els pots amb ell. Es posa un drap net en el fons del perol en què es bulliran els pots. Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen. S'ompli el perol amb aigua fins a sobrepassar les tapadores dels pots. Es posa al foc i es deixen coure deu minuts a partir de què bulla l'aigua. Apagar el foc.
Es deixen els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot.
Eixugar-los i etiquetar-los.
************************
INGREDIENTES
• Tomaques madures i llises. Les més dolces són les de “pera”.
• Pots de vidre amb tancament hermètic, desinfectats amb aigua calenta.
MANERA DE FER:
Les tomaques es poden pelar de dues maneres:
1ª: Es col·loquen les tomaques en un cubell amb aigua calenta, es deixen un moment a remulla i així la pell ix més fàcilment, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
2ª: Es passa el llom d'un ganivet, estrenyent un poc, per tota la pell de la tomaca, després es fa una incisió en la tomaca i s'estira la pell.
Una vegada pelades, es parteixen i se'ls lleven les llavors. Aquest treball es fa damunt del cubell perquè no es perda el suc de la tomaca, ja que després es tirarà en els pots. Quan estiguen totes les tomaques pelades, s'agarren els trossos i es van ficant en els pots, que estaran ben nets i secs, espentant-los amb els dits perquè no queden bambolles d'aire.
Es cola el suc i es van reomplint els pots amb ell. Es posa un drap net en el fons del perol en què es bulliran els pots. Es col·loquen els pots, cuidant que no es toquen. S'ompli el perol amb aigua fins a sobrepassar les tapadores dels pots. Es posa al foc i es deixen coure deu minuts a partir de què bulla l'aigua. Apagar el foc.
Es deixen els pots dins de l'aigua fins que es refreden del tot.
Eixugar-los i etiquetar-los.
************************
INGREDIENTES
• Tomates maduros y lisos. Las más dulces son las de “pera”.
• Botes de vidrio con cierre hermético, desinfectados con agua caliente.
MANERA DE HACER:
-Los tomates se pueden pelar de dos maneras:
1ª: Se colocan los tomates en una cubeta con agua caliente, se dejan un momento a remojo y así la piel sale más fácilmente, después se hace una incisión en el tomate y se estira la piel.
2ª: Se pasa el lomo de un cuchillo, presionando un poco, por toda la piel del tomate, después se hace una incisión en el tomate y se estira la piel.
-Una vez peladas, se parten y se los quitan las semillas. Este trabajo se hace encima de la cubeta pora que no se pierda el zumo del tomate, puesto que después se echará en los botes. Cuando estén todos los tomates pelados, se agarran los trozos y se van metiendo en los botes, que estarán muy limpios y secos, empujándolos con los dedos para que no queden burbujas de aire.
Se cuela el zumo y se van rellenando los botes con él. Se pone un trapo limpio en el fondo del perol en que se hervirán los botes. Se colocan los botes, cuidando que no se toquen. Se llena el perol con agua, hasta sobrepasar las tapaderas de los botes. Se pone al fuego y se deja cocer diez minutos a partir de que hierva el agua. Apagar el fuego.
Se dejan los botes dentro del agua hasta que se enfrían del todo.
Secarlos y etiquetarlos.
Quins records de botelles i taps amb cordells. L'olor i sabor són indescriptibles. Bona conserva i molta sort de poder fer-la i gaudir-la.
ResponEliminaBesets.