El aigua-llimó o granissat de llimó refrescava els estius de la meua infantesa i no hi havia celebració d'aniversari o berenar de diumenge sense un got d'aigua llimó i un tros de coca de llanda.
Aigua, llimóns i sucre són ingredients molt comuns i l'elaboració del aigua-llimó, s'ha de remuntar als temps en què es va disposar de gel com a ingredient comestible.
Amb l'arribada de les neveres elèctriques i la seua introducció en totes les llars, l'elaboració del aigua-llimó es va popularitzar per la seua fàcil elaboració i la simplicitat del seu ingredients, i la seua recepta es va enriquir amb la creativitat d'els qui ho preparaven. Hi ha els qui afigen canyella, colorant, etc.
En les comarques de l'Alcoià-el Comtat, el aigua-llimó segueix sent molt consumit i es pren també barrejat amb cafélicor (combinat que es denomina "mentida") o amb güisqui (denominada "somriure alcoià") o fins i tot barrejat al 50% amb orxata; per nomenar algunes de les creacions populars existents.
Es coneixen dos tipus de aigua-llímo: el blanc i el negre. El negre, especialment consumit en la població de Cocentaina (encara que sense el suc del llimó), deu el seu color fosc a la elaboració amb sucre cremat.
Per a aquesta pàgina he triat la recepta de aigua-llimó negre
Espere que us agrade.
********************
El agualimón o granizado de limón refrescaba los veranos de mi niñez y no había celebración de cumpleaños o merienda de domingo sin un vaso de agua limón y un pedazo de coca de lata.
Agua, limónes y azúcar son tres ingredientes muy comunes y la elaboración del agualimón, se debe remontar a los tiempos en que se dispuso de hielo como ingrediente comestible.
Con la llegada de las neveras eléctricas y su introducción en todos los hogares, la elaboración del agualimón se popularizó por su fácil elaboración y la simplicidad de su ingredientes, y su receta se fue enriqueciendo con la creatividad de quienes lo preparaban. Hay quienes añaden canela, colorante, etc.
En las comarcas de l'Alcoia-el Comtat, el agualimón sigue siendo muy consumido y se toma también mezclado con "cafélicor" (combinado que se denomina "mentira") o con güisqui (denominada "sonrisa alcoyana") o incluso mezclado al 50% con horchata; por nombrar algunas de las creaciones populares existentes.
Se conocen dos tipos de agualímon: el blanco y el negro. El negro, especialmente consumido en la población de Cocentaina (aunque sin el zumo del limón), debe su color oscuro a su elaboración con azúcar quemado.
Para esta página he elegido la receta de agualimón negro.
Espero que os guste.
INGREDIENTS
• 4 llimes fresques i de corfa grossa.
• 150 g de sucre.
• 1 litre d'aigua sense clor.
• Una canyeta de canella en rama.
• Sucre cremat (50 g de sucre).
MANERA DE FER
Fer sucre cremat amb 50 g de sucre i sis cullerades d'aigua.
Pelar les llimes i llevar a les pells la part blanca.
Exprimir el suc de les llimes.
Posar a calfar l'aigua amb el sucre, les corfes de llima i la canella. Deixar bullir 5 minuts i afegir el sucre cremat. Remenar-ho fins que es dissolga.
Traure les corfes i la canella, deixar refredar i afegir el suc de les llimes.
Posar en el congelador, remenant de tant en tant per trencar el gel.
ANOTACIONS: Quan està fet el sucre cremat, se li afegeix en calent un rajolí de suc de llima i un altre d'aigua perquè quede amb consistència mes líquida i siga fàcil dissoldre-lo després. També es pot utilitzar sucre cremat adquirit en la tenda.
Anotació:La quantitat de les llimes és indicativa, així que cal tenir en compte la grandària de les mateixes, la seua acidesa i la seua maduresa ja que pot variar molt la quantitat de suc i qualitats gustativas. El millor és afegir el suc en diverses vegades per a anar provant el resultat de la mescla i adaptar-la al gust de cadascun. La quantitat de sucre de la recepta també és indicativa, pot variar-se al gust del consumidor.
*********************
INGREDIENTES
• 4 limones frescos y de corteza gorda.
• 150 g de azúcar.
• 1 litro de agua sin cloro.
• Una ramita de canela en rama.
• Azúcar quemado (50 g de azúcar).
MANERA DE HACER
Hacer el azúcar quemado con 50 g de azúcar y seis cucharadas de agua.
Pelar los limones y quitar a las pieles la parte blanca.
Exprimir el zumo de los limones.
Poner a calentar el agua con el azúcar, las cortezas del limón y la canela. Dejar hervir 5 minutos y añadir el azúcar quemado. Removerlo hasta que se disuelva.
Sacar las cortezas y la canela, dejar enfriar y añadir el zumo de los limones.
Poner en el congelador, removiendo de vez en cuando para romper el hielo.
ANOTACIONES: Cuando está hecho el azúcar quemado (no debe quemarse porque amarga), se le añade en caliente un chorrito de zumo de limon y otro de agua para que quede con consistencia mas líquida y sea fácil disolverlo después. También se puede utilizar azúcar quemado adquirido en la tienda.
Anotación:La cantidad de limones es indicativa., así que hay que tener en cuenta el tamaño de los mismos, su acidez y su madurez ya que puede variar mucho su cantidad de zumo y cualidades gustativas. Lo mejor es añadir el zumo en varias veces para ir probando el resultado de la mezcla y adaptarla al gusto de cada uno. La cantidad de azúcar de la receta también es indicativa, puede variarse al gusto del consumidor.
Anotación:La cantidad de limones es indicativa., así que hay que tener en cuenta el tamaño de los mismos, su acidez y su madurez ya que puede variar mucho su cantidad de zumo y cualidades gustativas. Lo mejor es añadir el zumo en varias veces para ir probando el resultado de la mezcla y adaptarla al gusto de cada uno. La cantidad de azúcar de la receta también es indicativa, puede variarse al gusto del consumidor.
Ay Inma, quins records de quan anava de menuda i no tan menuda a Cocentaina i d'un any en festes de moros. D'això fa molt de temps. Está dient-me el meu fill que perquè no ho faig per al blog i parle d'aquells temps, però encara que a ell li encanta aquesta granissada de llimó, no crec que amb el sucre cremat, li agrade.
ResponEliminaUna recepta per a no oblidar-la i me la guarde.
Ens veurem i cal planificar la trobada. Besets amb molta calor.
Ja parle amb Mª Carmen i planifiquem de seguida. Besades
Eliminahola!! ai que bueno tiene que ser, no lo conocía y me parece super refrescante y buenisimo, gracias!!
ResponEliminabesets!
Sobra una llima per al meu gust
ResponEliminaLa quantitat de les llimes és indicativa, així que cal tenir en compte la grandària de les mateixes, la seua acidesa i la seua maduresa ja que pot variar molt la quantitat de suc i qualitats gustativas. El millor és afegir el suc en diverses vegades per a anar provant el resultat de la mescla i adaptar-la al gust de cadascun. La quantitat de sucre de la recepta també és indicativa, pot variar-se al gust del consumidor.
EliminaPaco, gràcies pel suggeriment. Vaig a afegir una anotació sobre aquest tema.
Si eres de la mateixa Cocentaina, amb mes motiu pots prescindir, doncs cada vegada ho preneu amb menys sabor a llimó i us agrada molt dolç.
Salutacions.
Hola! Eixa recepta no és la tradicional de Cocentaina. És fa sense llima escorreguda, només amb la corfa. Salutacions
ResponEliminaHola Esther, a Cocentaina pot ser sol hi ha una recepta tradicional (pot ser hi ha una majoritària..) a la resta de pobles de la comarca es sol fer distinció entre aigua llimo blanc i aigua llimo negre o de Cocentaina i la diferencia està amb la utilització del sucre cremat. És cert que quan demane "mentideta" a Cocentaina sol ser molt dolça i amb poc gust a llima...pensava que era degut a l'elaboració mes industrial. En aquest cas es tracta de la recepta del aigua llimó negre que es prenia quant jo era xicoteta al meu poble i encara es feia a casa. Gràcies pel teu aclariment.
EliminaLo millor que se pot beure en el paseo del Comte ,en la Ibense de Cocentaina. 31° i te lleve la calor
ResponElimina