dimecres, 29 de juliol del 2015

Aigua-llimó de Cocentaina

El aigua-llimó o granissat de llimó refrescava els estius de la meua infantesa i no hi havia celebració d'aniversari o berenar de diumenge sense un got d'aigua llimó i un tros de coca de llanda.


Aigua, llimóns i sucre són ingredients molt comuns i l'elaboració del aigua-llimó, s'ha de remuntar als temps en què es va disposar de gel com a ingredient comestible. 

Amb l'arribada de les neveres elèctriques i la seua introducció en totes les llars, l'elaboració del aigua-llimó es va popularitzar per la seua fàcil elaboració i la simplicitat del seu ingredients, i la seua recepta es va enriquir amb la creativitat d'els qui ho preparaven. Hi ha els qui afigen canyella, colorant, etc.

En les comarques de l'Alcoià-el Comtat, el aigua-llimó segueix sent molt consumit i es pren també barrejat amb cafélicor (combinat que es denomina "mentida") o amb güisqui (denominada "somriure alcoià") o fins i tot barrejat al 50% amb orxata; per nomenar algunes de les creacions populars existents.

Es coneixen dos tipus de aigua-llímo: el blanc i el negre. El negre, especialment consumit en la població de Cocentaina (encara que sense el suc del llimó),  deu el seu color fosc a la elaboració amb sucre cremat. 

Per a aquesta pàgina he triat la recepta de aigua-llimó negre

Espere que us agrade.

                                      ********************

El agualimón o granizado de limón refrescaba los veranos de mi niñez y no había celebración de cumpleaños o merienda de domingo sin un vaso de agua limón y un pedazo de coca de lata.

Agua, limónes y azúcar son tres ingredientes muy comunes y la elaboración del agualimón, se debe remontar a los tiempos en que se dispuso de hielo como ingrediente comestible. 

Con la llegada de las neveras eléctricas y su introducción en todos los hogares, la elaboración del agualimón se popularizó por su fácil elaboración y la simplicidad de su ingredientes, y su receta se fue enriqueciendo con la creatividad de quienes lo preparaban. Hay quienes añaden canela, colorante, etc.

En las comarcas de l'Alcoia-el Comtat, el agualimón sigue siendo muy consumido y se toma también mezclado con "cafélicor" (combinado que se denomina "mentira") o con güisqui (denominada "sonrisa alcoyana") o incluso mezclado al 50% con horchata; por nombrar algunas de las creaciones populares existentes.

Se conocen dos tipos de agualímon: el blanco y el negro. El negro, especialmente consumido en la población de Cocentaina (aunque sin el zumo del limón), debe su color oscuro a su elaboración con azúcar quemado. 

Para esta página he elegido la receta de agualimón negro.

Espero que os guste.



INGREDIENTS
• 4 llimes fresques i de corfa grossa.
• 150 g de sucre.
• 1 litre d'aigua sense clor.
• Una canyeta de canella en rama.
• Sucre cremat (50 g de sucre).
MANERA DE FER
Fer sucre cremat amb 50 g de sucre i sis cullerades d'aigua. 
Pelar les llimes i llevar a les pells la part blanca.
Exprimir el suc de les llimes.
Posar a calfar l'aigua amb el sucre, les corfes de llima i la canella. Deixar bullir 5 minuts i afegir el sucre cremat. Remenar-ho fins que es dissolga.
Traure les corfes i la canella, deixar refredar i afegir el suc de les llimes.
Posar en el congelador, remenant de tant en tant per trencar el gel.
ANOTACIONS: Quan està fet el sucre cremat, se li afegeix en calent un rajolí de suc de llima i un altre d'aigua perquè quede amb consistència mes líquida i siga fàcil dissoldre-lo després. També es pot utilitzar sucre cremat adquirit en la tenda.
Anotació:La quantitat de les llimes és indicativa, així que cal tenir en compte la grandària de les mateixes, la seua acidesa i la seua maduresa ja que pot variar molt la quantitat de suc i qualitats gustativas. El millor és afegir el suc en diverses vegades per a anar provant el resultat de la mescla i adaptar-la al gust de cadascun. La quantitat de sucre de la recepta també és indicativa, pot variar-se al gust del consumidor.
                                                    *********************
INGREDIENTES
• 4 limones frescos y de corteza gorda.
• 150 g de azúcar.
• 1 litro de agua sin cloro.
• Una ramita de canela en rama.
• Azúcar quemado (50 g de azúcar).
MANERA DE HACER
Hacer el azúcar quemado con 50 g de azúcar y seis cucharadas de agua. 
Pelar los limones y quitar a las pieles la parte blanca.
Exprimir el zumo de los limones.
Poner a calentar el agua con el azúcar, las cortezas del limón y la canela. Dejar hervir 5 minutos y añadir el azúcar quemado. Removerlo hasta que se disuelva.
Sacar las cortezas y la canela, dejar enfriar y añadir el zumo de los limones.
Poner en el congelador, removiendo de vez en cuando para romper el hielo.
ANOTACIONES: Cuando está hecho el azúcar quemado (no debe quemarse porque amarga), se le añade en caliente un chorrito de zumo de limon y otro de agua para que quede con consistencia mas líquida y sea fácil disolverlo después. También se puede utilizar azúcar quemado adquirido en la tienda.
Anotación:La cantidad de limones es indicativa., así que hay que tener en cuenta el tamaño de los mismos, su acidez y su madurez ya que puede variar mucho su cantidad de zumo y cualidades gustativas. Lo mejor es añadir el zumo en varias veces para ir probando el resultado de la mezcla y adaptarla al gusto de cada uno. La cantidad de azúcar de la receta también es indicativa, puede variarse al gusto del consumidor.

8 comentaris:

  1. Ay Inma, quins records de quan anava de menuda i no tan menuda a Cocentaina i d'un any en festes de moros. D'això fa molt de temps. Está dient-me el meu fill que perquè no ho faig per al blog i parle d'aquells temps, però encara que a ell li encanta aquesta granissada de llimó, no crec que amb el sucre cremat, li agrade.
    Una recepta per a no oblidar-la i me la guarde.
    Ens veurem i cal planificar la trobada. Besets amb molta calor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja parle amb Mª Carmen i planifiquem de seguida. Besades

      Elimina
  2. hola!! ai que bueno tiene que ser, no lo conocía y me parece super refrescante y buenisimo, gracias!!
    besets!

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. La quantitat de les llimes és indicativa, així que cal tenir en compte la grandària de les mateixes, la seua acidesa i la seua maduresa ja que pot variar molt la quantitat de suc i qualitats gustativas. El millor és afegir el suc en diverses vegades per a anar provant el resultat de la mescla i adaptar-la al gust de cadascun. La quantitat de sucre de la recepta també és indicativa, pot variar-se al gust del consumidor.
      Paco, gràcies pel suggeriment. Vaig a afegir una anotació sobre aquest tema.
      Si eres de la mateixa Cocentaina, amb mes motiu pots prescindir, doncs cada vegada ho preneu amb menys sabor a llimó i us agrada molt dolç.
      Salutacions.

      Elimina
  4. Hola! Eixa recepta no és la tradicional de Cocentaina. És fa sense llima escorreguda, només amb la corfa. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther, a Cocentaina pot ser sol hi ha una recepta tradicional (pot ser hi ha una majoritària..) a la resta de pobles de la comarca es sol fer distinció entre aigua llimo blanc i aigua llimo negre o de Cocentaina i la diferencia està amb la utilització del sucre cremat. És cert que quan demane "mentideta" a Cocentaina sol ser molt dolça i amb poc gust a llima...pensava que era degut a l'elaboració mes industrial. En aquest cas es tracta de la recepta del aigua llimó negre que es prenia quant jo era xicoteta al meu poble i encara es feia a casa. Gràcies pel teu aclariment.

      Elimina
  5. Lo millor que se pot beure en el paseo del Comte ,en la Ibense de Cocentaina. 31° i te lleve la calor

    ResponElimina