Suquet per anar a fer olives

      En les nostres terres de muntanya, esguitades d'oliveres centenàries, antigament la recol·lecció de l'oliva solia iniciar-se en "tots els Sants" i finalitzar per a les festes de "Sant Blai", depenent de la collita de l'any i de les condicions meteorològiques del període de recol·lecció.

     Abans de la introducció dels aparells mecànics en el camp, la recol·lecció es realitzava de forma manual. Es varejaven les olives de l'arbre damunt pesades mantes, s'arreplegava les caigudes a terra (de genolls i amb les mans), es netejaven de fulles i terrossos en el mateix camp, s'introduïen en sacs i es transportaven a la casa o a la almàssera, per a la seua molturació, carregades en les albardes de mules i cavalls de llaurar. Dur i llarg treball que ocupava a tots els components de la família camperola.

    Com els dies d'hivern són curts, s'aprofitaven al màxim les hores de llum per a realitzar la recol·lecció i es menjava sempre al camp. Resultava impossible tornar-se'n a casa per a menjar, tenint en compte que les distàncies eren grans i els desplaçaments es feien caminant o a lloms dels animals, llevat que els bancals es trobaren a escassa distància del poble.

     S'elaboraven plats senzills, que es prenien freds, solien contenir una quantitat generosa d'oli d'oliva i s'acompanyaven de molt pa per a mullar. Eren menjades per a"xuplar-se els dits", literal i metafòricament, asseguts a l'ombra d'una olivera.

    Molt ha canviat la recol·lecció de l'oliva i la seua molturació des de l'època dels nostres avis i besavis. Ara, quasi tots els processos agrícoles estan mecanitzats i tot discorre amb major rapidesa.         Qualsevol distància és curta si es va pujat a un tractor o cotxe i els menjars o esmorzars ja es realitzen còmodament a taula parada.

    Aquesta és la recepta d'un d'aqueixos plats que es preparaven antany, quan es recol·lectaven les olives manualment. Espere que us agrade.

                                                *********************

     En nuestras tierras de montaña, salpicadas de olivos centenarios, antaño la recolección de la aceituna solía iniciarse en "todos los Santos" y finalizar para las fiestas de "San Blas", dependiendo de la cosecha del año y de las condiciones meteorológicas del periodo de recolección. 

    Antes de la introducción de los aparatos mecánicos en el campo, la recolección se realizaba de forma manual. Se vareaban las aceitunas del árbol sobre pesadas mantas, se recogía las caídas al suelo (de rodillas y con las manos), se limpiaban de hojas y terrones en el mismo campo, se introducían en sacos y se transportaban a la casa o a la almazara, para su multuración, cargadas en las albardas de mulas y caballos de labranza . Duro y prolongado trabajo que ocupaba a todos los componentes de la familia campesina.

    Como los días de invierno son cortos, se aprovechaban al máximo las horas de luz para realizar la recolección y se comía siempre en el campo. Resultaba imposible regresar a casa para comer, teniendo en cuenta que las distancias eran grandes y los desplazamientos se hacían andando o a lomos de los animales, salvo que los bancales se encontrasen a escasa distancia del pueblo.

     Se elaboraban platos sencillos, que se tomaban fríos, solían contener una cantidad generosa de aceite de oliva y se acompañaban de mucho pan para mojar. Eran comidas para"chuparse los dedos", literal y metaforicamente, sentados a la sombra de un olivo.

     Mucho ha cambiado la recolección de la aceituna y su molturación desde la época de nuestros abuelos y bisabuelos. Ahora, casi todos los procesos agrícolas están mecanizados y todo discurre con mayor rapidez. Cualquier distancia es corta si se va subido a un tractor o coche y las comidas o almuerzos ya se realizan comodamente a mesa y mantel.

     Esta es la receta de uno de esos platos que se preparaban antaño, cuando se recolectaban las aceitunas manualmente. Espero que os guste.

Suquet per anar a fer olives

INGREDIENTS (per a 4 comensals)
• 4 bajoques seques.
• Una cabeça d'alls.
• 1 sardina salà per persona.
• 1 ou per persona.
• 12 cullerades soperes d'oli d'oliva.
MANERA DE FER
-Fregir, per separat els alls (pelats o no), les bajoques seques i la sardina.
-Amb l'oli sobrant fregir l'ou.
-Servir tots es ingredients junts en un plat.
-Es mulla amb un  pa de molla tendra i s'acompanya d'un bon grapat d'olives negretes i una bota de vi.
ANOTACIONS: Els alls fregits son per afegir el seu gust a l'oli, però podem formar part del plat si son del gust del comensal. La sardina cal dessalar-la, si volem adaptar el plat als gustos actuals.

INGREDIENTES (para 4 comensales)

• 4 pimientos secos.

• Una cabeza de ajos.

• 1 sardina salada por persona.

• 1 huevo por persona.

• 12 cucharadas soperas de aceite de oliva.

MANERA DE HACER

-Freír, por separado los ajos (pelados o no), las pimientos secos y la sardina.

-Con el aceite sobrando freír el huevo.

-Servir todos se ingredientes juntos en un plato.

-Se moja con un pan de miga tierna y se acompaña de un buen puñado de olivas negritas y una bota de vino.

ANOTACIONES: Los ajos frítos son para añadir su gusto al aceite, pero pueden formar parte del plato si son del gusto del comensal. La sardina hay que desalarla, si queremos adaptar el plato a los gustos actuales.