dimecres, 22 d’abril de 2015

Llentilles en potatge

Entre la relació de plats tradicionals, populars, modests, subjectes al mitjà on es cuinen, i amb mèrits suficients per a satisfer al paladar més exigent, estan, sense cap dubte, les llenties.
Aquests antics llegums són un aliment amb una alta concentració de nutrients. Els hidrats de carboni són els més abundants. Les seues proteïnes vegetals, si es combinen amb cereals com l'arròs, es converteixen en proteïnes d'alt valor biològic, equiparable a les que aporten els aliments d'origen animal i, per tant, molt adequades per a la dieta vegetariana.
Són riques en B1, B3 i B6, en zinc i en seleni, però sobretot en ferro. El seleni és un mineral antioxidant que protegeix a les cèl·lules de l'organisme humà de l'oxidació provocada pels radicals lliures.
Antigament es plantaven en els camps perquè les rals de la planta de les llentilles reposaven el nitrogen del sòl. Acostumava, per tant,  a formar part del fons de rebost de les llars rurals.
Com tots els plats tradicionals, l'aparició de nous productes, van desplaçar les llenties, quedant relegades als últims llocs de la llista de les receptes familiars.
La meua mare sempre diu que les seues filles van passar de la lactància a la cullera, sense transició i, lògicament, des de molt xicotetes ens van agradar les llentilles.
Sempre em costa entendre el seu rebuig per part de la població infantil i de molts adults. Potser no fallen les llenties, si no els cuiners.
Siga com siga, jo em seguisc venent per un plat de llenties, en sentit literal.
Aquesta recepta era una de les meues preferides quan vaig passar a la fase de la cullera. Espere que us agrade.


INGREDIENTS( Per a 4 comensals)
• 500 g de llentilles. 
• 1 ceba i 1 tomaca mitjanes per al sofregit. 
• 1 manoll d'espinacs i 1 manoll de bledes.
• 1 creïlla , 1 nap i 1 carlota.
• 2 o 3 alls i una llesca o dues de pa.
• 2 ous durs.
• 12 cullerades soperes d'oli d'oliva.
• Sal al gust, 1 culleradeta de pebre roig i 1 fulla de llorer.
• 1 litre d'aigua

MANERA DE FER
- La nit anterior, posar a remulla les llentilles. Rentar-les i de cuinar-les.
- Llavar bé els espinacs i les bledes. Trossejar-los.
- En un perol alt posar l'oli a calfar.
- Fregir la llesca de pa i els alls sense cremar-los. Reservar-los.
- Fer un sofregit de ceba i tomaca.
- Afegir el pebre roig en l'últim moment perquè no es creme i remenar rapit. 
- Afegir la verdura i ofegar-la.
- Afegir l'aigua, les llentilles, el nap i la carlota trossejats i la fulla de llorer. Deixar coure 20 minuts.
- Picar el pa, els alls i els rovells d'ou dur i afegir-los al perol.
- Pelar la creïlla, fer-la a trossos xicotets i afegir-la també.
- Deixar coure fins que tot estiga cuit uns 20 minuts mes. Rectificar d'aigua i sal, si cal.
- Afegir als plats les clares d'ou dur trossejades.

NOTES: Si cuineu les llentilles, podeu utilitzar el brou de coure-les en lloc d'aigua. Podeiu optar, també, per llentilles de pot (esbandir-les prèviament). En qualsevol cas és important que les llentilles siguen de qualitat.
Per a fer el sofregit, picar la ceba i ratllar la tomaca. Afegir primer la ceba i quan estiga daurada afegir la tomaca. Deixar sofregir a foc lent fins que se separe la tomaca i la ceba de l'oli i es senta l'aroma de tomaca fregida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada