-Escolte home, pregunte en un lloc de fruites, d'on són aquestes bresquilles?
-Són de Gorga
-De Gorga!. Em pot dir de què colliter?.
-Són de Gorga
-De Gorga!. Em pot dir de què colliter?.
Una cuina tradicional està lligada a productes autòctons que s'adquireixen en mercats locals i actualment, aquests es troben en total decadència, desplaçats per les multinacionals de l'alimentació.
La necessitat de recuperar i mantenir les activitats agràries, evitant l'abandó i desertització dels nostres entorns rurals, és una exigència inajornable, especialment en els nostres bells pobles de la Serrella, Aitana, Mariola, cada vegada més despoblats.
No es tracta, en absolut, d'anteposar el tradicional al modern, la cuina de sempre a la nova cuina. Del que de debò és tracta, es d'anteposar la sostenibilitat de la vida agrària a la degradació de l'entorn. Es tracta d'anteposar la idiosincràsia i cultura dels nostres pobles, la biodiversitat i els plaers de la nostra gastronomia a la homogeneïtat i empobriment cultural. Es tracta de jugar-se-la pels productes frescos, de temporada, madurats de forma natural, lliures d'hormones i colorants.
Les receptes d'aquest blog porten escrit: “volem mercats locals, amb productes locals, de qualitat, sense intermediaris, que permeten viure de l'agricultura familiar i garantisquen la supervivència dels nostres pobles de muntanya”.
Aquesta recepta és fresqueta, fàcil de fer i amb productes locals molt senzills.
Espere que us agrade.
********************
.png)
INGREDIENTS (per 4 comensals)********************
El jueves es el día de mercado en Cocentaina. Me gusta mucho el mercado de Cocentaina y cuando estoy de vacaciones aprovecho para comprar frutas, verduras y otros productos de la comarca.
-Escuche señor, pregunto en un puesto de frutas, de dónde son estos melocotones?
-Son de Gorga
-De Gorga!. Me puede decir de qué cosechero?.
Una cocina tradicional está ligada a productos autóctonos que se adquieren en mercados locales y actualmente estos se encuentran en total decadencia, desplazados por las multinacionales de la alimentación.
La necesidad de recuperar y mantener las actividades agrarias, evitando el abandono y desertización de nuestros entornos rurales, es una exigencia inaplazable, especialmente en nuestros bellos pueblos de la Serrella, Aitana, Mariola, cada vez más despoblados.
No se trata, en absoluto, de anteponer lo tradicional a lo moderno, la cocina de siempre a la nueva cocina. De lo que de verdad se trata, es de anteponer la sostenibilidad de la vida agraria a la degradación del entorno. Se trata de anteponer la idiosincrasia y cultura de nuestros pueblos, la biodiversidad y los placeres de nuestra gastronomía a la homogeneidad y empobrecimiento cultural. Se trata de apostar por los productos frescos, de temporada, madurados de forma natural, libres de hormonas y colorantes.
Las recetas de este blog llevan inscrito: “queremos mercados locales, con productos locales, de calidad, sin intermediarios, que permiten vivir de la agricultura familiar y garanticen la supervivencia de nuestros pueblos de montaña”.
Esta receta es fresca, fácil de hacer y con productos locales muy sencillos.
Espero que os guste.
.png)
• 4 creïlles senceres amb pell.
• 200 g fesols verds (bajoquetes).
• 1 pot de tonyina.
• 2 cebes xicotetes tendres.
• 2 ous durs.
• 4 cullerades d'oli d'oliva i 2 cullerades de vinagre.
• 10 cullerades soperes d'aigua de coure els fesols .
• sal al gust.
• Unes fulles de julivert.
MANERA DE FER
- Bullir les creïlles amb la pell i els ous. Bullir, a banda, els fesols.
- Picar la ceba molt xicoteta.
- Pelar les creïlles i tallar-les a rodanxes no massa gruixudes.
- Col·locar-les en una safata cobrint tota la seua base.
- Posar damunt els fesols, partits per en tres o quatre troços.
- Pelar els ous. Xafar amb una forqueta els rovells dels ous, afegir la ceba picada, un poc d'aigua de coure els fesols i el vinagre. Batre i salar al gust.
- Tirar esta salsa per damunt de les creïlles i els fesols.
- Rectificar de sal i arruixar amb l'oli d'oliva.
- Afegir la tonyina per damunt.
- Ratllar les clares i el julivert i repartir-los rematant el plat.
ANOTACIONS: És necessari bullir els fesols verdes amb poca aigua perquè concentre més el sabor i es puga utilitzar tota en la salsa per a la amanida.
********************
********************
INGREDIENTES (por 4 comensales)
• 4 patatas enteras con piel.
• 200 g judías verdes.
• 1 bote de atún.
• 2 cebollas pequeñas muy tiernas.
• 2 huevos duros.
• 4 cucharadas de aceite de oliva y 2 cucharadas de vinagre.
• 10 cucharadas soperas de agua de cocer las judías .
• sal al gusto.
• Unas hojas de perejil.
MANERA DE HACER
- Hervir las patatas con la piel y los huevos. Hervir, a parte, las judías.
- Picar la cebolla muy pequeña.
- Pelar las patatas y cortarlas a lonchas no demasiado gruesas. Colocarlas en una bandeja cubriendo toda su base.
- Poner encima las judías, partidos en tres o cuatro troços.
- Pelar los huevos. Chafar con un tenedor las yemas de los huevos, añadir la cebolla picada, un poco de agua de cocer las judías y el vinagre. Batir y salar al gusto.
- Echar esta salsa por encima de las patatas y las judías.
- Rectificar de sal y rociar con el aceite de oliva.
- Añadir el atún por encima.
- Rallar las claras y el perejil y repartirlos por encima, rematando el plato.
ANOTACIONES: Es necesario hervir las judías verdes con poca agua para que concentre más el sabor y se pueda utilizar todo en la salsa para la ensalada.
Estimada Inma. Un plaer ser la primera seguidora i comentarista del teu meravellos blog.
ResponEliminaPel que veig tenim en comú més del que jo pensava. Concentaina i la meua familia que viu allí, la defensa del productes autòctons i naturals... el gust per conservar i difondre les receptes tradicionals i moltes de les coses que has descrit tan bé en l'entrada.
Moltes gràcies per participar en un Repte que per a mi, encara que em dona molta feina, ha fet que faça amigues molt especials i que el blog BBSS estiga ben surtit de moltes bones receptes.
La teua amanida és benviguda i de segur que la faré perquè m'agrada molt la combinació. Amb la calor que ja tenim per ací i imagine que també per ahí, ja mateix la podem preparar.
La recepta quedará escrita al blog amb un enllaç al teu i també estarà inclosa al e-book que poquet a poquet he d'anar creant. Ja t'assabentaràs quan estiga tot llest.
Sols el falta afegir el logo. T'ho explique perquè imagine que igual no ho has fet mai i així, si decideixes participar-hi en una altra proposta, ja ho tens clar. I si pel contrari, ja saps, no passa res.
Vas al meu blog i polses botó dret, copiar URL de l'imagte.
Vens al teu i a l'entrada copies en compte de l'matge la URL. Automàticament veuràs el logo insertat.
Desprès, selecciones el logo y copies l'enllaç del repte que és el que has posat dalt. A la primera no es deixa, ho tornes a fer i ja està llest. D'aquesta manera, qualsevol que polse al logo anirà directament dirigit al Repte en el meu blog.
Ja està la mestra donant classe, ja, ja.
Però com sóc molt bona, el facilite la feina i el done la URL de l'imatge per a que l'insertes directament.
Qualsevol dubte, ahí em tens.
Moltíssimes gràcies per haver acceptat la meua invitació. Fins a juny, si tens temps i t'abelleix, pots presentar més receptes.
Jo ja m'emporte l'amanida i em quede en l'enveja de poder estar un dia al mercat de Cocentaina (fa anys que no he estat per ahí) comprant els productes quasi directament del colliter.
URL imatge
http://3.bp.blogspot.com/-V_8SsPx0l3M/VSxIEs6S96I/AAAAAAAAa6U/O4btnR95AfA/s1600/logo%2B6%25C2%25BA%2BBBSS.jpg
PD, La primera academia que va tindre el meu pare amb 17 o 18 anys estava a Cocentaina i es deia, com no podia ser d'altra manera, Virgen del Milagro.
Un beset molt fort i gràcies per estar al BBSS.
Hola Inma, he vingut a copiar la recepta i no veig el comentari que vaig fer el divendres. No sé què ha passat. Igual, que el vaig fer des del mòbil i no es va publicar.
ResponEliminaMenys mal que puc arreglar-ho ja mateix.
Dir-te en primer lloc que moltes gràcies per participar al BBSS i deixar-te enganxar per la teua seguidora i comentarista, ja, ja.
Fa molt de temps que no vaig per Cocentaina. No sé si el vaig dir que la meua familia paterna és d'ahí i tinc molts records de les nostres visites.
Estic d'acord amb tu amb la defensa del tradicional i dels productes que venen directes dels colliters amb la qualitat i la tranquilitat que això suposa.
N'estic segura que cada vegada que pots anar al mercat, és un plaer. Jo ahir vaig estar al del Port de Sagunt i encara que ja no és el que era fa uns anys, encara es poden trobar parades de colliters que venen d'altres pobles de la zona o de més lluny.
La teua amanida és una delicia i ben "frescales".
Me l'enduc de pressa i el done les gràcies per estar al repte per primera vegada. La recepta quedarà ja al blog i al e-book que faré amb totes les que participen.
Un beset fort i bona setmana.
Deliciosa ensalada y si es con productos locales ¡mucho mejor! Buena aportación BSS!!
ResponElimina