L'arròs al forn es cuina sempre amb cassola plana. Aquesta cassola, al ser de fang i pel seu gran diàmetre en proporció al seu escàs fons, solament serveix per a coure'l en el forn. Són els arrossos més secs de la nostra cuina i si la seua cocció es fa en forn de llenya, com antany, la seua aroma, el seu sabor i textura els fan incomparables.
Després de l'arròs en olla, l'arròs en cassola plana de fang al forn és el més antic en les nostres terres, i durant molt temps va ser també el més consumit.
Abans, en el món rural, les dones havien d'acudir a tasques fora i dins de la llar, i traure temps d'on podien. L'arròs al forn els permetia dedicar poc temps a la preparació del dinar- es cuinaba fora de casa, en forn obert al públic- i a més flexibilitzar horaris, doncs manté les seues qualitats molt bé encara que transcórreguen diverses hores des que ix del forn fins que es menja. També era un plat d'aprofitament que permetia donar ús a les sobres d'altres plats com el putxero.
Aquest plat tènia altres característiques que ho feien molt popular. Com indica Lloreç Millo en el seu llibre titulat Gastronomía Valenciana: “A més a mes, l'anada i tornada al forn tenien un particular atractiu: permetre a una senyora, sense por d'assolir mala fama de malfeinera o xafardera, raonar amb les veïnes que poguera trobar pel carrer, i assabentar-se complidamente de les noves que aleshores corrien pel poble. Per totes aquestes circumstàncies, un arròs al forn també rep el nom d'arròs passejat”.
La transformació del tipus de vida i la desaparició dels forns oberts al ús públic, han reduït la sobirania d'aquest plat enfront d'altres arrossos, fins al seu consum minoritari, tant en l'àmbit domèstic com en l'àmbit de la restauració. Avui en dia no és gens fàcil trobar aquest magnífic plat en l'oferta dels restaurants dels nostres pobles i ciutats. Ara el regnat sembla reservat sols per al arròs amb paella, la qual cosa jo atribuix a l'avantatge de poder guisar-la en qualsevol lloc on es puga encendre un foc, a la seua flexibilitat en el nombre de racions (igual es fa una paella per a vuit que per a divuit persones) i la seua millor adaptació per al negoci de la restauració.
L'arròs al forn d'aquesta recepta, pertany als arrossos al forn mes enriquits que s'acompanya dels derivats de porc més habituals en aquestes terres: costelles de porc, cansalada, botifarra negra i llonganissa.
És un arròs espectacular. Espere que us agrade.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Després de l'arròs en olla, l'arròs en cassola plana de fang al forn és el més antic en les nostres terres, i durant molt temps va ser també el més consumit.
Abans, en el món rural, les dones havien d'acudir a tasques fora i dins de la llar, i traure temps d'on podien. L'arròs al forn els permetia dedicar poc temps a la preparació del dinar- es cuinaba fora de casa, en forn obert al públic- i a més flexibilitzar horaris, doncs manté les seues qualitats molt bé encara que transcórreguen diverses hores des que ix del forn fins que es menja. També era un plat d'aprofitament que permetia donar ús a les sobres d'altres plats com el putxero.
Aquest plat tènia altres característiques que ho feien molt popular. Com indica Lloreç Millo en el seu llibre titulat Gastronomía Valenciana: “A més a mes, l'anada i tornada al forn tenien un particular atractiu: permetre a una senyora, sense por d'assolir mala fama de malfeinera o xafardera, raonar amb les veïnes que poguera trobar pel carrer, i assabentar-se complidamente de les noves que aleshores corrien pel poble. Per totes aquestes circumstàncies, un arròs al forn també rep el nom d'arròs passejat”.
La transformació del tipus de vida i la desaparició dels forns oberts al ús públic, han reduït la sobirania d'aquest plat enfront d'altres arrossos, fins al seu consum minoritari, tant en l'àmbit domèstic com en l'àmbit de la restauració. Avui en dia no és gens fàcil trobar aquest magnífic plat en l'oferta dels restaurants dels nostres pobles i ciutats. Ara el regnat sembla reservat sols per al arròs amb paella, la qual cosa jo atribuix a l'avantatge de poder guisar-la en qualsevol lloc on es puga encendre un foc, a la seua flexibilitat en el nombre de racions (igual es fa una paella per a vuit que per a divuit persones) i la seua millor adaptació per al negoci de la restauració.
L'arròs al forn d'aquesta recepta, pertany als arrossos al forn mes enriquits que s'acompanya dels derivats de porc més habituals en aquestes terres: costelles de porc, cansalada, botifarra negra i llonganissa.
És un arròs espectacular. Espere que us agrade.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El arroz al horno se cocina siempre con cazuela plana. Esta cazuela, por ser de barro y por su gran diámetro en proporción a su escaso fondo, solo sirve para cocerlo en el horno. Son los arroces más secos de nuestra cocina y si su cocción se hace en horno de leña, como antaño, su aroma, su sabor y textura los hacen incomparables.
Después del arroz en olla, el arroz en cazuela plana de barro al horno es lo más antiguo en nuestras tierras, y durante mucho tiempo fue también el más consumido.
Antes, en el mundo rural, las mujeres tenían que acudir a tareas fuera y dentro del hogar, y sacar tiempo de donde podían. El arroz al horno los permitía dedicar poco tiempo a la preparación de la comida- se cocinaba fuera de casa, en horno abierto al público- y además a flexibilizar horarios, pues mantiene sus calidades muy bien aunque transcurran varias horas desde que sale del horno hasta que se come. También era un plato de aprovechamiento que permitía dar uso a las sobras otros platos como el puchero.
Este plato tenia otras características que lo hacían muy popular. Cómo indica Lloreç Millo en su libro titulado Gastronomía Valenciana: “Además, la ida y vuelta al horno tenían un particular atractivo: permitir a una señora, sin temor a lograr mala fama de holgazana o chismosa, razonar con las vecinas que pudiera encontrar por la calle, y enterarse cumplidamente de las nuevas que entonces corrían por el pueblo. Por todas estas circunstancias, un arroz al horno también recibe el nombre de arroz paseado”.
La transformación del tipo de vida y la desaparición de los hornos abiertos al uso público, han reducido la soberanía de este plato frente a otros arroces hasta su consumo minoritario, tanto en el ámbito doméstico como en el ámbito de la restauración. Hoy en día no es nada fácil encontrar este magnífico plato en la oferta de los restaurantes de nuestros pueblos y ciudades. Ahora el reinado parece reservado solo para el arroz con paella, que yo atribuyo a la ventaja de poder guisarla en cualquier lugar donde se pueda encender un fuego, a su flexibilidad en el número de raciones (igual se hace una paella para ocho que para dieciocho personas) y su mejor adaptación para el negocio de la restauración.
El arroz al horno de esta receta, pertenece a los arroces al horno mas enriquecidos que se acompañan de los derivados de cerdo más habituales en estas tierras: costillas de cerdo, tocino, morcilla negra y longaniza.
Es un arroz espectacular. Espero que os guste.
Después del arroz en olla, el arroz en cazuela plana de barro al horno es lo más antiguo en nuestras tierras, y durante mucho tiempo fue también el más consumido.
Antes, en el mundo rural, las mujeres tenían que acudir a tareas fuera y dentro del hogar, y sacar tiempo de donde podían. El arroz al horno los permitía dedicar poco tiempo a la preparación de la comida- se cocinaba fuera de casa, en horno abierto al público- y además a flexibilizar horarios, pues mantiene sus calidades muy bien aunque transcurran varias horas desde que sale del horno hasta que se come. También era un plato de aprovechamiento que permitía dar uso a las sobras otros platos como el puchero.
Este plato tenia otras características que lo hacían muy popular. Cómo indica Lloreç Millo en su libro titulado Gastronomía Valenciana: “Además, la ida y vuelta al horno tenían un particular atractivo: permitir a una señora, sin temor a lograr mala fama de holgazana o chismosa, razonar con las vecinas que pudiera encontrar por la calle, y enterarse cumplidamente de las nuevas que entonces corrían por el pueblo. Por todas estas circunstancias, un arroz al horno también recibe el nombre de arroz paseado”.
La transformación del tipo de vida y la desaparición de los hornos abiertos al uso público, han reducido la soberanía de este plato frente a otros arroces hasta su consumo minoritario, tanto en el ámbito doméstico como en el ámbito de la restauración. Hoy en día no es nada fácil encontrar este magnífico plato en la oferta de los restaurantes de nuestros pueblos y ciudades. Ahora el reinado parece reservado solo para el arroz con paella, que yo atribuyo a la ventaja de poder guisarla en cualquier lugar donde se pueda encender un fuego, a su flexibilidad en el número de raciones (igual se hace una paella para ocho que para dieciocho personas) y su mejor adaptación para el negocio de la restauración.
El arroz al horno de esta receta, pertenece a los arroces al horno mas enriquecidos que se acompañan de los derivados de cerdo más habituales en estas tierras: costillas de cerdo, tocino, morcilla negra y longaniza.
Es un arroz espectacular. Espero que os guste.
.png)
INGREDIENTS (Per a 4 comensals)
• 2 o 3 trossos de costelles de porc per persona.• 2 botifarres de carn o de ceba i 2 llonganisses.
• 2 rodanxes de cansalada entreverada.
• 400 g d'arròs.
• Cigrons cuits, una tasseta per persona (200 g).
• Una creïlla pelada i tallada a rodanxes fines.
• 1 tomaca partida, 1/2 tomaca ratllada i 1/2 pebrera roja a tires.
• Una cabeça d'alls.
• 10 cullerades soperes d'oli d'oliva.
• 800 ml d'aigua calenta o de l'aigua de bullir els cigrons (2 tasses xicotetes per persona).
• Sal i safrà al gust i 1 culleradeta de pebre roig.
MANERA DE FER
- En una paella posar l'oli a calfar. Sofregir les rodanxes de creïlla. Reservar-les. Sofregir la cabeça d'alls sencera. Reservar-la.
- Sofregir les tires de pebrera. Reservar-les. Sofregir un poc la tomaca partida. Reservar-la. Sofregir les costelles i la cansalada, ben daurades.
- Afegir les llonganisses i donar dos voltetes. Afegir la botifarra de carn. Afegir la tomaca ratllada i sofregir-la.
- Afegir el pebre roig i remoure ràpit. Afegir l'arròs, sofregir amb atenció i remoure perquè es mesclen els sabors.
- Afegir l'aigua calenta amb el safrà. Rectificar de sal.
- Col·locar els cigrons repartits per tota la cassola, en el centre la cabeça d'alls i les dues mitges tomaques i per damunt, amb gràcia, les creïlles, les botifarresi llonganisses i les tires de pebrera roja.
- Precalentar al forn a 200º i ficar la cassola baixant la temperatura a 170º i coure de 20 a 30 minuts, fins que l’arròs estiga cuit.
ANOTACIONS: La cassola de fang per a 4 comensals té un diàmetre de 30cm. La quantitat d'arròs per comensal sol variar de 75 g a 100 g. L'aigua de cocció per comensal de 170 ml a 200 ml (si s'utilitza una tassa per a mesurar, la proporció és per cada tassa d'arròs, dues tasses d'aigua). Cal calfar el forn prèviament a temperatura alta (200º) i baixar-la a mitjana (170º) quan s'introduïsca la cassola.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ANOTACIONS: La cassola de fang per a 4 comensals té un diàmetre de 30cm. La quantitat d'arròs per comensal sol variar de 75 g a 100 g. L'aigua de cocció per comensal de 170 ml a 200 ml (si s'utilitza una tassa per a mesurar, la proporció és per cada tassa d'arròs, dues tasses d'aigua). Cal calfar el forn prèviament a temperatura alta (200º) i baixar-la a mitjana (170º) quan s'introduïsca la cassola.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
INGREDIENTES (Para 4 comensales)
• 2 o 3 trozos de costillas de cerdo por persona.
• 2 morcillas de carne o de cebolla y 2 longanizas.
• 2 lonchas de tocino entreverado.
• 400 g de arroz.
• 200 g de garbanzos cocidos (una tacita por persona).
• Una patata pelada y cortada a lonchas finas.
• 1 tomate partido, 1/2 tomate rayado y 1/2 pimiento rojo a tiras.
• Una cabeza de ajos.
• 10 cucharadas soperas de aceite de oliva.
• 800 ml de agua caliente o del agua de hervir los garbanzos (2 tazas pequeñas por persona).
• Sal y azafrán al gusto y 1 cucharadita de pimentón dulce.
MANERA DE HACER
- En una paella poner el aceite a calentar. Sofreír las rodajas de patata. Reservarlas. Sofreír la cabeza de ajos entera. Reservarla.
- Sofreír las tiras de pimiento. Reservarlas. Sofreír un poco el tomate partido. Reservarlo. Sofreír el tocino y las costillas, muy doradas.
- Añadir las longanizas y dar dos vueltas. Añadir la morcilla de carne. Añadir el tomate rayado y sofreírlo.
- Añadir el pimentón y remover rápido. Añadir el arroz, sofreírlo con atención y remover para que se mezclan los sabores.
- Añadir el agua caliente con el azafrán. Rectificar de sal.
- Colocar los garbanzos repartidos por toda la cazuela, en el centro la cabeza de ajos y las dos medias tomates y por encima, con gracia, las patatas, las morcillas, las longanizas y las tiras de pimiento rojo.
- Calentar previamente el horno a 200º y poner la cazuela bajando la temperatura a 170°, de 20 a 30 minutos, hasta que el arroz esté cocido.
ANOTACIONES: La cazuela de barro para 4 comensales tiene un diámetro de 30 cm. La cantidad de arroz por comensal suele variar de 75 g a 100 g. El agua de cocción por comensal de 170 ml a 200 ml (si se utiliza una taza para mesurar, la proporción es por cada taza de arroz, dos tazas de agua). Hay que calentar el horno previamente a temperatura alta (200°) y bajarla a media (170°) cuando se introduzca la cazuela.
Bona nit Inma. Eres estupenda contant la història de cada plat. Jo encara recorde de quan era menuda i anava a la casa de la meua iaia, al barri de la Vila. Portaven les cassoles, que és com allí anomenem al arròs al forn sobre una fusta. Crec que m'agrada més que la paella.
ResponEliminaEl teu és molt semblant, sols que jo posse la pebrera a trossets. Va ser la meua primera recepta al blog i desprès no sé com, va desaparèixer de l'index i he tingut que reeditar-la.
No reb els comentaris que em fas, no sé perquè serà.
I sí, el logo el vaig fer jo i el pose en cada recepta valenciana. Sé que no val per a molt perquè la gent modifica les receptes tradicionals com li ve en gana. L'altre dia va ser molt for veure a David el que fa el programa de cuina a T5, com explicava i feia un arròs del senyoret. De pena.
Volia disenyar-lo de nou, però com vaig tan atabalada, encara puc, així que pots agafar-lo sense cap problema.
Si vols afegir el logo del BBSS, escriu-me un privat i el conteste explican-te com es fa.
Gràcies i besets.