dilluns, 11 de maig de 2015

Arròs al forn amb costelletes de porc

L'arròs al forn és un arròs cuinat amb cassola plana. Aquesta cassola, per ser de fang, i pel seu gran diàmetre en proporció al seu escàs fons, solament serveix per a coure-ho en el forn. Són els arrossos més secs de la nostra cuina i si la seua cocció es fa en forn de llenya, com antany, la seua aroma, el seu sabor i textura els fan incomparables.


Després de l'arròs en olla, l'arròs en cassola plana de fang és el més antic en les nostres terres, i durant molt temps va ser també el més consumit.

En el món rural, les dones havien d'acudir a moltes tasques, fora i dins de la llar, i traure temps d'on podien. L'arròs al forn els permetia dedicar poc temps a la preparació, cuinar-ho fora de casa, en forn públic i a més flexibilitzar horaris, doncs manté les seues qualitats molt bé encara que transcórreguen diverses hores des que ix del forn fins que es menja.

Aquest plat tènia altres característiques que ho feien molt popular. Com indica Lloreç Millo en el seu llibre titulat Gastronomía Valenciana: “A més a mes, l'anada i tornada al forn tenien un particular atractiu: permetre a una senyora, sense por d'assolir mala fama de malfeinera o xafardera, raonar amb les veïnes que poguera trobar pel carrer, i assabentar-se complidamente de les noves que aleshores corrien pel poble. Per totes aquestes circumstàncies, un arròs al forn també rep el nom d'arròs passejat”.

Record que en la meua infantesa se solia fer aquest arròs els dies que tocava pastar el pa a casa i portar-ho a coure al forn del poble. 

La transformació del tipus de vida i la desaparició dels forns col·lectius i de llenya, han reduït la sobirania d'aquest plat enfront d'altres arrossos, fins al seu consum minoritari, tant en l'àmbit domèstic com en l'àmbit de la restauració. Avui dia no és gens fàcil trobar aquest magnífic plat en l'oferta dels restaurants dels nostres pobles i ciutats.

Amb independència de les diferències locals i comarcals, podem distingir dues grans famílies d'arròs al forn: els arrossos sense productes cárnics, que s'acompanyen solament de verdures i llegums, etc ,i els arrossos amb productes cárnics.

L'arròs al forn d'aquesta recepta, pertany als arrossos al que porten carn, en concret s'acompanya dels derivats de porc més habituals en aquest plat: costelles de porc, cansalada, botifarra negra i llonganissa.

És un arròs espectacular. Espere que us agrade.



INGREDIENTS (Per a 4 comensals)
 • 2 o 3 trossos de costelles de porc, per persona.
 • 2 botifarres de carn o de ceba i 2 llonganisses.
 • 2 rodanxes de cansalada entreverada.
 • 400 g d'arròs.
 • Cigrons cuits, una tasseta per persona (200 g).
 • Una creïlla pelada i tallada a rodanxes fines.
 • 1 tomaca partida, 1/2 tomaca ratllada i 1/2 pebrera roja a tires.
 • Una cabeça d'alls.
 • 10 cullerades soperes d'oli d'oliva.
 • 2 tasses  per persona d'aigua calenta o de l'aigua de bullir els cigrons (800 ml).
 • Sal i safrà al gust i 1 culleradeta de pebre roig.
MANERA DE FER
- En una paella posar l'oli a calfar. Sofregir les rodanxes de creïlla. Reservar-les. Sofregir la cabeça d'alls sencera. Reservar-la.
- Sofregir les tires de pebrera. Reservar-les. Sofregir un poc la tomaca partida. Reservar-la. Sofregir les costelles i la cansalada, ben daurades.
- Afegir les llonganisses i donar dos voltetes. Afegir la botifarra de carn. Afegir la tomaca ratllada i sofregir-la.
- Afegir el pebre roig i remoure rapit. Afegir l'arròs, sofregir amb atenció i remoure perquè es mesclen els sabors.
- Col·locar tot el sofregit en la cassola de fang.
- Afegir l'aigua calenta amb el safrà. Rectificar de sal.
- Col·locar els cigrons repartits per tota la cassola, en el centre la cabeça d'alls i les dues mitges tomaques i per damunt, amb gràcia, les creïlles, les botifarresi llonganisses i les tires de pebrera roja.
- Ficar al forn ja calent i a temperatura mitjana (170º), de dos a tres quarts d'hora, fins que l’arròs estiga cuit.
ANOTACIONS: La cassola de fang per a 4 comensals te un diàmetre de 30cm. La quantitat d'arròs per comensal sol variar de 75 g a 100 g. L'aigua de cocció per comensal de 170 ml a 200 ml (si s'utilitza una tassa per a mesurar, la proporció és per cada tassa d'arròs, dues tasses d'aigua). Cal calfar el forn prèviament a temperatura alta (200º) i baixar-la a mitjana (170º) quan s'introduïsca la cassola.




1 comentari:

  1. Bona nit Inma. Eres estupenda contant la història de cada plat. Jo encara recorde de quan era menuda i anava a la casa de la meua iaia, al barri de la Vila. Portaven les cassoles, que és com allí anomenem al arròs al forn sobre una fusta. Crec que m'agrada més que la paella.
    El teu és molt semblant, sols que jo posse la pebrera a trossets. Va ser la meua primera recepta al blog i desprès no sé com, va desaparèixer de l'index i he tingut que reeditar-la.
    No reb els comentaris que em fas, no sé perquè serà.
    I sí, el logo el vaig fer jo i el pose en cada recepta valenciana. Sé que no val per a molt perquè la gent modifica les receptes tradicionals com li ve en gana. L'altre dia va ser molt for veure a David el que fa el programa de cuina a T5, com explicava i feia un arròs del senyoret. De pena.
    Volia disenyar-lo de nou, però com vaig tan atabalada, encara puc, així que pots agafar-lo sense cap problema.
    Si vols afegir el logo del BBSS, escriu-me un privat i el conteste explican-te com es fa.
    Gràcies i besets.

    ResponElimina